El turisme religiós busca la seva identitat

Una taula rodona organitzada en el marc de la Trobada Diocesana de Turisme, que va tenir lloc ahir a Besalú, va posar de manifest el potencial de l'anomenat turisme religiós i, alhora, la fragilitat del concepte. Pel fet de tenir unes fronteres borroses amb el cultural i l'espiritual, concretar en què consisteix el turisme religiós no va ser fàcil per als participants: la directora del Museu d'Història dels Jueus de Girona, Sílvia Planas; la responsable del Club de Cultura i Identitat del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Laia Cunill; el coordinador del projecte Catalonia Sacra, Dani Font, i la responsable de l'empresa de visites guiades educArt, Mireia Tresserras, així com el periodista Salvador Garcia-Arbós, que va oficiar de moderador. Al final, seria el bisbe, en la seva intervenció per tancar l'acte, qui va gosar definir-ho, tot i que de manera genèrica: “el turisme religiós el fa gent que busca relligar el turisme amb el fet religiós, i que pot ser que inicialment no tingués aquesta motivació, sinó que s'ho troba”, va dir Francesc Pardo.

Al costat de l'ambigüitat del concepte, sí que va quedar clar que el sector, com a tal, es troba en un estat embrionari i té encara molt de recorregut. Cunill va indicar la conveniència de relligar aquesta oferta amb la resta (artística, musical, paisatgística), un objectiu que Catalonia Sacra (unes rutes pel patrimoni i les activitats cultural dels bisbats catalans) ja està implantant, segon va dir Dani Font.

Renovar el discurs

Arran d'una pregunta del moderador es va tractar de la preparació dels guies turístics. Respecte d'això, Tresserras –que va assenyalar que el seu ram professional encara no està ben consolidat– va admetre que és millorable. Planas, per la seva banda, va demanar que s'aprofiti la circumstància que el sector està en construcció per introduir elements nous en el discurs històric (“no es pot estar explicant sempre el mateix”) i, en concret, una perspectiva de gènere per donar cabuda al paper de la dona.

La trobada va tenir d'escenari la sala gòtica de la Cúria Reial. S'hi van inscriure 35 persones, vinculades sobretot a la diòcesi i al sector turístic. Abans de la taula rodona, es van oferir dues xerrades: El mil·lenari de la creació del Bisbat de Besalú, per l'esmentat Salvador Garcia-Arbós, i Besalú com a vila històrica i turística, pel periodista i escriptor Martí Gironell.