Societat
1.026 persones sense llar dormen al carrer a Barcelona
El recompte mobilitza un miler de voluntaris i es constata que, des de l'any 2008, el nombre de sensesostre que pernocten al ras ha augmentat un 56%
L'Ajuntament insisteix en la necessitat de limitar el preu del lloguer
Almenys 1.026 persones dormien als carrers de Barcelona dijous a la matinada. Aquesta és la foto fixa que es va obtenir a partir de la mobilització d'un miler de voluntaris que van pentinar tota la ciutat entre la mitjanit i les dues de la matinada. El recompte, organitzat per la trentena d'entitats aplegades a la Xarxa d'Atenció de les Persones sense Llar (XAPSLL) i l'Ajuntament, pretén sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta realitat, però no és l'únic objectiu. El dispositiu va permetre, un cop més, posar xifres al fenomen de l'exclusió residencial. Una informació que ha de servir per saber què passa al carrer i, per tant, per contribuir a millorar les polítiques socials i d'habitatge i per aconseguir que els serveis d'atenció i els itineraris d'inclusió s'adiguin més amb les necessitats de les persones sense llar.
Els resultats es van saber al migdia a la sala de comandament del recompte, instal·lada a la seu de la cooperativa Suara. Les xifres –que encara han de passar per un últim sedàs– constaten que ha augmentat el nombre de persones que dormen al carrer, ja que el 2016 se'n van detectar 941. També n'hi ha més d'allotjades en albergs, pisos d'inclusió o pensions amb finançament públic o privat –l'any passat eren 1.907 i ara són 1.954– i, a més, se n'han localitzat 415 en assentaments irregulars (el 2016 se'n van localitzar 383). Els districtes on s'han detectat més persones sense llar són Ciutat Vella (271), l'Eixample (210) i Sants-Montjuïc (188).
Maite Mauricio, portaveu de la XAPSLL, va emmarcar les dades en un context de crisi i d'increment i “cronificació” de la pobresa, una situació que ha anat acompanyada de l'esforç de les entitats i el consistori. Des del 2008 el nombre de sensellar que dormen al carrer ha augmentat un 56%, tot i que també ha crescut la xifra de persones allotjades en recursos residencials, en aquest cas un 64%.
Mauricio va posar el focus en la “clara dificultat” amb què es troben les entitats a l'hora de disposar de pisos de lloguer assequible, un factor –l'augment del preu de les rendes– que se suma a la inexistència d'un parc públic d'habitatge suficient i a la precarització del mercat laboral. La realitat és, doncs, que cada cop és més difícil que les persones ateses accedeixin a un pis o a una habitació –tot i tenir ingressos–, mentre creix el nombre de sensellar que tenen feina. La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, considera que cal posar fil a l'agulla de forma “urgent”. “Si no tenim un marc regulador que concebi l'habitatge com un dret i no posem un límit a l'augment sostingut del preu del lloguer, cada vegada estarem excloent més persones”, va afirmar. Ortiz va insistir en la necessitat d'anar més enllà de la millora en l'atenció. “Cal que totes les administracions es comprometin a garantir el dret a l'habitatge”, va concloure.
Amb voluntaris al Poblenou
La XAPSLL ha habilitat enguany tretze punts de trobada als districtes, on es va donar formació als voluntaris abans que sortissin a radiografiar la ciutat i es van fer grups per barris i zones. En el recompte hi han participat 998 persones, algunes de les quals han viscut al carrer. En Fernando, en Jordany i en Ferran formen un dels 287 equips en què s'han dividit. Són al Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona, el punt de trobada de la zona sud del districte de Sant Martí, i han d'inspeccionar la zona del barri del Poblenou delimitada pels carrers Pere IV, Llacuna, Doctor Trueta i Àvila.
Impacients per començar, surten al carrer. En Fernando i en Jordany són germans i acaben de conèixer en Ferran. “Vivim a la ciutat i volem col·laborar, posar el nostre granet de sorra”, coincideixen tots tres. Quan encara no són ni les dotze i cinc, al carrer Doctor Trueta troben una persona que dorm a tocar de l'entrada d'una porteria. Ben tapada amb un cobrellit, descansa al costat d'un carretó d'anar a comprar. No poden saber si és un home o una dona. Omplen el qüestionari en paper que els ha facilitat l'organització –introdueixen també les dades en una aplicació mòbil– i segueixen el seu camí. Hi ha moments en què només les seves passes trenquen el silenci. “En aquesta zona els carrers són amples i estan molt il·luminats, és difícil que es posin aquí a dormir; acostumen a escollir llocs més apartats”, reflexiona en Fernando. Té raó. De fet, ja no trobaran cap persona més dormint al ras.
A un quart de dues, l'equip ja ha pentinat la seva zona i torna al punt de trobada. “No saps si el fet de no trobar ningú és una bona notícia, potser estan concentrats en un altre lloc”, comenta en Ferran abans d'entrar al Centre d'Urgències i Emergències Socials. Allà, el coordinador, Pau Guasch, els explica que la persona que han trobat és un home que ja tenen controlat els equips de medi obert del Servei d'Inserció Social. “És pakistanès i viu de la ferralla. Abans estava a Ciutat Vella, però s'ha canviat de zona perquè aquí està més tranquil; coneix el circuit, tot i que no es vincula a cap servei”, explica un educador social. A tot el districte, finalment, s'han comptabilitzat 131 persones.
Tal com es va fer a Barcelona, 50 voluntaris van pentinar dimecres a la nit Sant Adrià de Besòs. En el segon recompte organitzat al municipi es van localitzar dotze homes i quatre dones al carrer, una xifra inferior a les 31 persones de l'any passat.