Violència domèstica també vers la gent gran

Les persones d'entre 65 i 79 anys representen un 76% de les intervencions de la Unitat de Suport a l'Atenció de Víctimes del Departament d'Interior, segons dades policials de 2016. Pocs casos, en especial si tenen un final tràgic, que no acostuma a ser el més habitual, transcendeixen als mitjans de comunicació mentre s'insisteix que una gran majoria ni es coneixen ni requereixen mai una intervenció policial.

És molt difícil, i ha de tractar-se de situacions molt extremes, perquè uns pares denunciïn els fills, com explica nítidament el Pla Integral de Seguretat per a les Persones Grans. I a aquesta voluntat de protecció s'hi pot sumar certa victimització de la persona gran, que es pot sentir culpable de les causes que han portat el fill al maltractament.

Un 89% de les faltes i delictes intervinguts han estat contra el patrimoni, mentre que les agressions físiques amb intervenció policial durant el 2016 han estat del 8,4%. Si fem una primera anàlisi social de les causes podem esmentar, òbviament, la gravetat de la crisi econòmica, que ha portat moltes persones a la desesperació i també a convivències forçades que podrien haver afavorit aquesta relació conflictiva. Més enllà, però, de les situacions de patologia psicològica o el consum de tòxics, gens ben resoltes en la nostra societat i amb carència greu de recursos públics, el problema és també de valors, absents en el model educatiu. La baixa tolerància a la frustració, amb què han estat educats molts dels adults d'avui, els genera una ansietat extrema davant de situacions d'impotència o de necessitat econòmica. Ansietat que, unida a la manca de límits amb què molts van ser i són educats, pot provocar comportaments asocials vers les persones més properes.

La directora general de famílies de la Generalitat de Catalunya explicava la preocupació del nostre govern per la violència vers la gent gran en la recent jornada sobre les persones grans, promoguda per la Fundació Agrupació i la Fundació Pere Tarrés. Exemples com els pares de l'agressor a una parella d'homosexuals a Berga, o del pare que va matar el seu fill en defensa pròpia a Mataró mostren “inferns” en els quals han de viure quotidianament algunes famílies.

Superar socialment aquesta conflictivitat, cada cop més freqüent, passa per disposar de recursos socials, òbviament, però com a pas previ i fonamental, per una educació amb criteris clars, que defineixi límits i afavoreixi una maduresa que permeti integrar les frustracions que sovint ens porta la vida.