Societat
Gestionar les emocions
Neix a Hostalric i Breda un projecte de la Universitat de Barcelona amb la intenció de donar eines per a la salut emocional
‘Viles pel benestar’ té el suport de les institucions i treballarà aquest any “amb referents educatius”
La recerca i la constatació que hi ha molta feina a fer en la formació emocional de les persones són les bases d’un projecte de la Universitat de Barcelona (UB) i que neix en dues viles de la Selva a tocar del massís del Montseny, Hostalric i Breda. Encapçalat per les psicòlogues Mireia Cabero i Esther García Navarro, Viles pel benestar arrenca aquest any després d’un període d’anàlisi de la realitat des del 2015 i ho farà amb “referents educatius”, diu Cabero.
La psicòloga dona dades de la necessitat de treballar la prevenció: el 2015 a Catalunya es van vendre 15,6 milions de psicofàrmacs (antidepressius, antipsicòtics i ansiolítics). A més, 70.500 menors van ser atesos en centres de salut mental i es van registrar 532 suïcidis i un total de 10.620 intents. “Som expertes en educació emocional. Hem treballat en una escola, en una empresa... hem vist que són espais estancs. Quan se surt al carrer, les persones amb qui hem treballat veuen que el món té altres valors. És evident que, socialment, hi ha una part del benestar no satisfeta.”
Sis potes
Una de les impulsores del projecte que neix a Breda (3.722 habitants) i a Hostalric (4.058) explica que l’ideòleg és el psicopedagog Rafael Bisquerra, fundador del Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica de la UB. Bisquerra va basar el benestar en sis potes, incloent-hi l’àmbit físic, emocional i material. El projecte de “cultura emocional vol donar aprenentatges, valors i recursos [en aquest camp]”.
Els impulsors parlen d’una feina inicial de quatre anys. L’alcalde d’Hostalric, Josep Antoni Frias (CiU), recorda que des del 2014 cerquen la manera d’ajudar veïns en el dia a dia i amortir els efectes “de la crisi social provocada per la crisi econòmica”. Per la seva experiència de batlle des del 2007, “més enllà de tenir estudis o no, que és relatiu, es tracta d’ensenyar la gent, donar-li eines en la presa de decisions. No ens ensenyen a viure, no ens ensenyen a gestionar les emocions”, afirma l’alcalde.
Aquest any, els impulsors intentaran transmetre aquestes eines “a mestres, catequistes, monitors, cangurs, entrenadors de patinatge... És més senzill treballar amb els referents educatius que entrar en una classe i incidir en els nens”, assenyala Cabero, docent de la UB i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La UB va analitzar la realitat dels dos municipis amb representants del comerç, l’educació i els cossos de seguretat.
A Breda s’han afegit al projecte. Per l’alcalde, Dídac Manresa (ERC), mestre d’educació primària, però que no ha exercit mai, “és interessant tractar això amb els nens perquè ho veus: el nen que ho ha aprovat tot, i el primer dia li poses un 3 o un insuficient, i es posa a plorar, li està passant alguna cosa. I no ho hauria d’entendre com un fracàs absolut i que se li acaba el món. S’ha d’ajudar-lo a canalitzar això perquè se l’ajudarà a canalitzar les emocions en l’adolescència”.
El Dipsalut i la Generalitat donen suport al Viles pel benestar. El primer any, el pressupost superarà els 40.000 euros, repartits entre els dos ajuntaments; el Dipsalut, l’organisme autònom de la Diputació, i la Generalitat. El president del Dipsalut i alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas (CiU), valora que és un projecte que té en compte els “condicionants socials de la salut”.