“No és que no parlem, és que no ens escolten”

En general, quan es parla de dona musulmana, parla gent que no coneix bé la realitat i ho fa en base a l’estigma o a quatre titulars que hagi pogut llegir. Per tant, no és tant que no se’ns deixi parlar sinó que no ens escolten. Quan una dona musulmana intenta expressar la seva opinió, la persona que l’està escoltant creu que ja ho sap tot i no fa un intent d’acostar-se a la postura de l’altra. Com que no hi ha tots els espais que ens agradaria per poder parlar, nosaltres ens creem els nostres espais: xarxes socials, webs, llibres, etc. Però és que a la gent no li entra al cap que una dona musulmana no és submisa!

En general no s’entén que ja hi ha una generació que no som immigrants, sinó que som catalans. Aquí és on sorgeix el problema, perquè tu intentes explicar que ets catalana i musulmana i per a molta gent continues sent una immigrant. També els passa a les musulmanes converses, que per dur el mocador els diuen mores. El fet que siguis musulmana ja fa que t’envoltin amb una sèrie d’etiquetes.

A alguns musulmans els xoca que es parli de feminisme dins de l’islam. I a les feministes occidentals els xoca que es pugui parlar d’islam i feminisme. Quan parlem de feminisme islàmic, de què estem parlant? Busquem la igualtat dintre la religió, retornar als textos originals que transmeten un missatge d’igualtat. El problema és que al llarg dels anys i, sobretot, en els últims, s’han manipulat moltíssim i per això veiem en tants països que la dona està en una situació molt dolenta... Com és possible que en una religió que sempre està parlant d’igualtat i justícia estigui passant això amb les dones? Doncs perquè no s’està anant al missatge original. I es continua pensant que portes el vel perquè no has pogut decidir per tu mateixa.

Hi ha dones musulmanes grans molt cultes, que van estudiar als seus països àrabs d’origen. Sense elles ara no podríem parlar com ho fem. Però és veritat que la veu de la dona musulmana catalana la comencem a escoltar ara. S’ha de tenir en compte que estàvem en un procés migratori; estem parlant de persones que venien amb un context socioeconòmic i el seu objectiu no era reivindicar el seu paper en la societat sinó treballar, guanyar-se la vida, criar uns fills, aprendre un idioma i adaptar-se a una cultura. Gràcies a elles ara nosaltres, les seves filles, tenim l’oportunitat de fer el que estem fent.

Per començar fer servir aquesta paraula ja va ser un error, perquè es va associar el que és simplement un banyador de màniga llarga amb un burca, i són coses molt diferents... És patètic que encara estiguem parlant de com es vesteixen les dones! Si una dona es vol posar un burquini, doncs que se’l posi! No tenim més problemes que hàgim d’estar parlant d’això? I una altra cosa: durant la polèmica del burquini sí que es va demanar a algunes dones musulmanes que opinessin als mitjans de comunicació, però... I ara? Per què no ens criden per opinar enlloc?

L’Alcorà és un text que cal interpretar molt, que es va revelar en un context i el que ajuda a entendre’l és el context. Per això hi ha tant debat sobre el tema del vel i de la vestimenta de la dona. Jo si el porto és perquè crec que és necessari, però hi ha dones que llegint el mateix vers interpreten que no se l’han de posar. L’esforç que hem de fer tots els musulmans és intentar saber què ens demana la religió i què hem de fer per ser millors.

No. El que em preocupa i del que estic cansada és que s’assumeixin coses de mi pel fet de portar vel. Que tu parlis en català i et contestin en castellà, que et parlin més lent, com et miren... Però la solució no és que jo em tregui el vel, la solució és posar fi als perjudicis.