Passar el dia al Tio Nelo

Anar al Tio Nelo va ser durant dècades una de les ofertes d’oci familiar més habitual per als anoiencs. Un berenador a peu de carretera, en un dels cims de la Pobla de Claramunt. Malgrat que l’origen del sobrenom és incert, el Tio Nelo era el poblatà Josep Aguilera Soteras (1892-1988), un negociant que va fer fortuna amb la indústria alimentària a principis del segle passat, arribant a ser un dels principals fabricants de farina de tot l’Estat amb una planta a Tardienta, un poblet dels Monegros.

Un dels seus nets, Josep Maria Aguilera, reivindica que “algú diu que va ser el primer a fabricar aliments processats” i posa com a exemples les galetes Pepi i la truita del Tio Nelo. Aguilera relata que “molta gent que va passar la Guerra Civil i la postguerra a Barcelona s’alimentava gràcies a aquestes truites en pols”.

Home agosarat, va topar amb el règim franquista, que “va tenir por que el meu avi fes un monopoli” amb un subministrament tan estratègic com la farina. Va acabar tancant la fàbrica aragonesa i es va intentar altres aventures empresarials.

Abans, a principis dels anys 40, va edificar la torre del Tio Nelo, una casa familiar oberta al poble. El seu net recorda que “era una persona molt patriarcal, estimava molt la gent del poble i mentre ell hi va viure la torre mai no va estar tancada, volia que tothom pogués entrar-hi i gaudir de la casa i dels seus voltants”. Així, el berenador del Tio Nelo va acabar convertint-se en lloc de trobada per a generacions fins al seu tancament, als anys 90. La família pensa com recuperar l’espai, on ja ha reobert el petit restaurant a peu de la carretera, però Josep Maria Aguilera reconeix que “els temps han canviat”.