La Model, punt i final

trasllat en dòmino

La Model es pot tancar ara, després de tants anys d’espera, perquè el descens de la criminalitat i del nombre de presos ha fet possible posar en marxa un complex sistema de trasllats a altres centres. Així, quedarà buida el mes de juny, tot i que encara no està enllestida –ni tan sols començada– la nova presó de la Zona Franca, que és on en teoria s’ha de fer la nova presó de preventius de Barcelona.

Mentrestant, els presos preventius aniran a Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires. Però es tracta d’un trasllat en dòmino: primer s’ha de buidar aquesta presó i els interns que hi ha, que són penats, hauran d’anar a complir condemna a altres centres: alguns aniran allà mateix, a Brians 2, i altres es distribuiran per la resta del territori català tenint en compte el seu domicili i arrelament. Per tant, abans que es moguin els interns de la Model ja ho hauran fet els de Brians 1, excepte el mòdul de dones actual, que es quedarà allà mateix. No aniran a Brians, en canvi, els presos del Centre Obert 1, un centre que tot i compartir instal·lacions amb la Model és independent. Aquests es reubicaran a la Trinitat Vella, on ara hi ha el Centre Obert 2, precisament una altra de les presons urbanes que, juntament amb la de dones de Wad-ras, s’ha de tancar la pròxima dècada. Paral·lelament, els pocs penats que encara hi ha a la Model també es repartiran en altres centres, tenint en compte, com en el cas dels de Brians 1, el seu arrelament territorial.

noves places

Amb la fi de la Model la resta de presons augmentaran la seva ocupació d’un 5,5% de mitjana i es passarà temporalment del 67,4% al 72,9%. Però com que està previst que s’obrin nous mòduls que ara estan tancats, al final el nivell d’ocupació es quedarà aproximadament allà mateix, segons explica el subdirector general de Centres i Gestió Penitenciària del Departament de Justícia, Pedro Domínguez. En definitiva, allò que comporta el tancament el centre barceloní és una reordenació molt més àmplia de tot el sistema penitenciari, un fet lògic tenint en compte que hi ha centres, com la presó Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), que ara no arriba al 40% de la seva capacitat.

Ara bé, una de les conseqüències immediates pot ser que presos que ara poden estar en cel·les per a ells sols s’hagin d’adaptar a compartir espai. “Tots els centres que tenim nous funcionen amb cel·les pensades per a dues persones i és cert que en alguns centres que tenen una ocupació baixa hi ha interns que estan sols, però això és una situació que no es pot garantir ara, ni es podia garantir abans del tancament de la Model”, explica Domínguez.

Una altre dels efectes del tancament és que els presos preventius deixen la seva ubicació privilegiada al centre de Barcelona. “És un procés molt complicat que afecta molts operadors i hem d’atendre sensibilitats diferents”, reconeix Domínguez, mentre recorda que Brians 1 és una presó que ja està en funcionament i disposa d’una línia d’autobusos regulars. “Estarem alerta per veure si aquests mitjans són suficients. A més incrementarem els ajuts econòmics a les famílies que s’han de desplaçar i que no disposen de recursos. Ho fèiem amb els interns penats i ara ho continuarem fent amb els preventius”, afegeix. Domínguez, que ha desenvolupat bona part de la seva tasca professional a la Model i va ser-ne director entre el 2002 i el 2004, recorda les seves experiències amb un somriure: “Hi vaig aprendre moltíssim, sobretot de la solidaritat, la implicació i la professionalitat dels treballadors del centre, que permetien aprofitar al màxim tots els recursos.”

Parla de la presó com un exemple de convivència multicultural –”quan vaig marxar hi havia uns 2.000 interns de diferents països”– i recorda els bons moments viscuts en representacions teatrals i concerts. I la decisió més difícil: haver d’ordenar la instal·lació del sisè llit en cel·les on ja hi havia cinc presos. Moments i experiències, milers, que quedaran com un eco en l’espai buit de la Model. La vella presó que, com l’antic escorxador o la reconvertida plaça de toros de les Arenes, han estat elements clau del paisatge del barri de l’esquerra de l’Eixample.