“Als jueus, perseguits, els agradava riure’s de Jesús”

Són històries que estan escrites en negatiu, precisament per mostrar al públic jueu que les escoltava o que les podia llegir una cara del cristianisme que no era gens amable ni acollidora, per evitar precisament les conversions. Pensem que els jueus a l’edat mitjana estaven sotmesos a una pressió molt gran de l’Església, una persecució i una humiliació constants, i n’hi havia molts que tenien la temptació de convertir-se per deixar de patir. En aquests escrits anònims, la fesomia dels personatges que nosaltres veiem en els Evangelis apareix completament desfigurada; són un Evangeli en negatiu, que segueix la mateixa estructura de l’Evangeli, la vida de Jesús de Natzaret, però estrafeta.

Són uns textos antics dels quals ja tenim notícia des dels primers segles després de Crist, però que no apareixen en versions escrites fins a l’època bizantina, per tant, l’alta edat mitjana. On sí que els trobem físicament és en documents de l’edat mitjana. Són una sèrie de novel·letes inspirades en els Evangelis, però que presenten una vida de Jesús completament adulterada, amb detalls moltes vegades escabrosos, ofensius i cruels. Els jueus, que estan perseguits, troben gust a riure’s i a burlar-se dels personatges principals i més sagrats de la religió que els està esclafant.

Com un personatge capsigrany, engalipador, un miracler fals, un enganyador... Un personatge que no valia la pena seguir.

Les primeres notícies dels antievangelis escrits es tenen a Catalunya. El seu origen, però, és oriental: els comencen a escriure els jueus de la riba oriental de la Mediterrània. A partir del 1263, està documentat que es troben aquí a Barcelona: aquell any hi ha una disputa pública contra el rabí Mosé ben Nahmán, de Girona, i l’Església insta a entrar a totes les cases dels jueus per trobar aquests textos blasfems. Després, els textos van córrer per tot Europa fins als segles XIX i XX i, finalment, n’han quedat dotze versions medievals.

Hi ha una escena en què Jesús de Natzaret es veu acorralat pels jueus que el volen acusar, i ell, amb el poder de Déu que ha robat del temple, levita. Els savis del sanedrí havien donat els mateixos poders a Judes Iscariot i li diuen que leviti, i aleshores tots dos leviten. Quina és la manera que té Judes de neutralitzar els poders de Jesús? En un manuscrit diu que pixant-se-li al damunt; en un altre diu que ejaculant-li al damunt. Per què? Perquè, segons la llei judaica, el contacte amb l’orina o amb el semen impurifica ritualment.

I clandestines. Si ho deies en veu alta i et sentien, et denunciaven immediatament. Si t’ho trobaven escrit, imagina’t...

Era una manera d’embrutar el naixement de Jesús, un moment important per al cristianisme. Sempre, doncs, es parla de Jesús com un bastard.

Sens dubte. I als seus seguidors se’ls anomena sempre “els violents”, perquè evidentment els jueus de l’edat mitjana veien la religió cristiana com a violenta, perquè era violenta contra ells.

Diuen que a Jesús el van penjar del tronc d’una col i que, després d’enterrar-lo al sepulcre, un hortolà, per evitar que els cristians se l’emportessin i diguessin que havia ressuscitat, el va agafar i el va enterrar sota un rec. El judaisme prohibeix enterrar un mort sota un corrent d’aigua.

Han passat desapercebuts durant molts segles. Els jueus no en van voler fer propaganda perquè són tan forts que podrien haver fet pensar que justificaven l’acció repressora de l’Església. Els cristians tampoc van voler fer sortir a la llum uns textos tan insultants.