Dosis d’empatia i realitat per a menors delinqüents

La delinqüència juvenil està estancada des de l’any 2010 a Catalunya, els professionals que treballen amb aquests menors, però, detecten canvis en el seu perfil, que també es reflecteixen en la societat. Una d’aquestes constatacions és que hi ha més menors infractors als quals se’ls diagnostica una patologia mental, i cada any els jutjats de menors dicten més internaments terapèutics, tot i que actualment la direcció general de Justícia Juvenil només disposa d’una unitat, Els Til·lers, amb dotze places.

Una segona tendència és que els joves estrangers, la majoria magribins, sense documentació ni família, comencen a ser majoria als centres educatius d’internament, on els menors poden estar tancats fins a vuit anys per haver comès un delicte greu, des de robatoris fins a homicidis. Aquest és cas del centre educatiu L’Alzina, que entre els 79 joves que acull actualment, el 60% són nouvinguts i un d’ells compleix una mesura educativa per haver format part d’un grup terrorista, gihadista. Alguns d’aquests joves nouvinguts primer han estat atesos per la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia), i n’hi ha que després acaben a la presó.

El director de L’Alzina, Quique de Caso, amb més de 28 anys d’experiència en justícia juvenil, assegura que “el model català funciona i és eficaç per a aquests joves perquè s’aplica la mesura de forma progressiva, i passen de règim tancat a semiobert”. Actualment, 1.683 nois compleixen una mesura educativa per haver comès un delicte, la majoria en règim obert, en llibertat vigilada, i 262 en centres educatius, i d’aquests, 99 en règim tancat, el més estricte.

“En la primera sortida que em van donar després de tres anys tancat, em feia mal la panxa, em vaig bloquejar i no podia ni demanar un cafè”, recorda Antonio, nom inventat d’un jove de 19 anys que des dels 16 compleix una mesura educativa (condemnes, en adults) i li falta un any més per complir-la.

Aquesta angoixa i tornar a escoltar el soroll de les ciutats també l’han experimentat Marwar, de 18 anys, i Hamza, de 19, en recuperar la semillibertat. “El primer dia pensava que tothom del carrer em mirava, que sabien qui era”, explica Marwar, i el seu amic recorda que en tornar a casa “la va veure més petita”. Tots tres joves agraeixen el suport dels seus pares i mares, que cada setmana els van a veure al centre i han confiat en ells. El consum de drogues ha provocat que algun d’ells cometés robatoris. Tots tres admeten que l’internament els permet aprendre unes rutines, recuperar els estudis i respectar els altres. “Si tu vols canviar, t’ajuden”, afirma Marwar.

A més de rutines, els professionals de justícia juvenil a Catalunya apliquen un programa de tractament de delictes violents actualitzat, i ideat per tècnics de L’Alzina, com la seva psicòloga, la Xènia. La novetat és que a més de sessions grupals, en què es treballa la gestió del conflicte i l’empatia, també es realitza tractament individual, “moment en què es parla del delicte comès i d’entendre les víctimes”, detalla Xènia, que recorda que aquests joves cometen el delicte en l’adolescència, “una etapa ja transgressora i que alhora és una etapa finestra, on la personalitat cristal·litza, i hem de fomentar el desistiment”.

Pep, veterà educador, explica que potser entre alguns d’aquests joves “hi ha ara més violència gratuïta” i robatoris o furts per “tenir l’últim model de vambes”. Pel que fa als professionals, reconeix que tenen “més eines objectives” per valorar riscos. “Els tenim en una bombolla de tractament, però són ells qui tenen la clau per canviar i tenir empatia”, manté Pep, que afegeix: “En vint anys no he rebut cap agressió.”