Quatre columnes, quatre barres catalanes

Era previsible que l'anunci de les dates de restitució de les Quatre Columnes, obra de Puig i Cadafalch a Montjuïc, monument que simbolitza les quatre barres catalanes, aixecaria una amalgama d'opinions, favorables les unes i contràries les altres. Mai no s'ha fet res a gust de tothom, el que no convé és l'opinió tendenciosa.

La Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals ha treballat gairebé set anys per arribar a veure coronada per l'èxit la decisió d'aprovar per unanimitat a proposta d'Esquerra Republicana de Catalunya en el ple del 27 de juny del 2008 la tan desitjada restitució. Novament donem les gràcies a ERC per la seva empenta final.

La feina feta produeix una merescuda satisfacció i justifica el temps que s'hi ha invertit, i més encara si aquesta ha estat feta gratuïtament, per amor al país, per tornar una part de la dignitat robada per un dictador al qual hem doblegat la voluntat de destruir el monument més magnificent i simbòlic de Catalunya, malgrat que sigui en el vuitantè aniversari de l'enderrocament de les quatre columnes de Puig i Cadafalch. És just que una democràcia restitueixi el que una dictadura va destruir.

Poder restituir-les ha comportat vèncer moltes dificultats, invertir moltes hores per lluitar contra la inicial incomprensió d'alguns partits o gent molesta pel simbolisme, articulistes, periodistes i –per què no dir-ho?– rebentistes catalans incapaços de veure més enllà de necessitats socials, incapaços de sentir autoestima per les pròpies arrels.

Afortunadament, també hem tingut la inestimable col·laboració de catalans i no catalans d'origen que han volgut col·laborar en el projecte, gent entusiasta de tots els estrats socials que s'hi han adherit espontàniament, i també personatges representatius de totes les branques de la societat: arquitectes prestigiosos, periodistes de renom, rectors de totes les universitats catalanes, notoris polítics, personalitats del món eclesiàstic, del sindical, etc. Els honorables expresidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, i també de l'actual.

A tots ells, una vegada més els volem donar les més sinceres gràcies per haver-nos fet costat en aquesta llarga singladura; quan encara tot era incertesa. Finalment hem vist la llum del final del túnel i ens sentim molt orgullosos perquè hem recobrat part de la dignitat que totes les dictadures volen prendre als pobles que no es deixen sotmetre.

Tal com es va anunciar en la roda de premsa celebrada el 10 de novembre a l'ajuntament de Barcelona, es preveu l'acte de col·locació de la primera pedra el febrer del 2010. Esperem la màxima participació de la ciutadania catalana en una efemèride que no afecta solament Barcelona sinó tot Catalunya.