Dos «cuiners» de bona pasta

El cuiner Nandu Jubany (una estrella Michelin) i el reconegut pastisser barceloní Christian Escribà es van conèixer per casualitat en una festa del Català de l'Any de no fa gaire. D'aquesta primera trobada accidental i accidentada –en Jubany va pensar de l'Escribà que era un xulo i l'Escribà va pensar d'en Jubany que era una bèstia desbocada– va sorgir un idil·li que ha acabat portant aquests dos monstres dels fogons a combinar les seves especialitats en un menú de Nadal de cinc estrelles per emportar i menjar-se a casa. I no s'hi han posat per poc. Es tractava de fer un menú de Nadal i han estat fidels a la tradició gastronòmica: escudella amb galets farcits de primer, canelons de pollastre de pagès tofonats, mandonguilla d'ànec rostit amb fruits secs i poma, tronc de Nadal de quatre xocolates i pa del centenari de ca l'Escribà per sucar i deixar els plats nets com una patena. Un menú rodó, complaent amb els paladars més exigents i a un preu assequible a totes les butxaques –55 euros per persona–, tenint en compte que ha sortit del cap i ha passat per les mans de dues bèsties desbocades que poden xulejar de ser qui són i d'haver arribat on han arribat. Christian Escribà i Nandu Jubany estan fets de la mateixa pasta i aquesta química que els uneix promet. «Ens uneix la feina i el vici», diu Escribà en una entrevista conversa a dues veus que els va fer per a l'ocasió el periodista Albert Om. «El vici?» –pregunta en Jubany– «Em deixen sortir cinc cops l'any i aquest any ja me'ls he gastat tots.» Aconseguir situar-se en primera línia requereix sacrifici però mantenir-s'hi requereix sacrifici diari i això només ho poden suportar persones amb la capacitat humana i intel·lectual de Christian Escribà i Nandu Jubany, dos nens amb cara de trapella que cada dia experimenten darrere els fogons, un amb pollastres, tòfones i julivert i l'altre amb merenga, sucre i quilos i quilos de xocolata. Però el secret del seu èxit no es deu només al seu bon gust per la cuina i la pastisseria –reconegut i indiscutible–, sinó per la seva manera de ser autèntica, genuïna i, sobretot, generosa. «Tu i jo –diu Jubany a Escribà– som beneits, però sans» i aquest és el principal secret que els ha dut per primer cop a l'altar per elaborar conjuntament un menú de Nadal que no deixa ningú indiferent.

Dimecres de la setmana passada, els pares de la criatura van fer tastar el seu menú a un grup d'amics que van ser convocats a la guingueta que la família Escribà té a la platja del Bogatell de Barcelona i que dirigeix el xocolater de la família, Joan, que ha convertit els seus arrossos en l'especialitat de la casa. Christian Escribà i Nandu Jubany van rebre els convidats vestits de pastorets, amb barretina i samarra, i bambes Munich. Contrastant, que d'això també tracta el menú. Abans de seure a taula toca fer cagar el tió. Ni un ni l'altre se saben cap cançó. Un ajudant d'en Nandu Jubany els fa d'apuntador. «Però abans de fer-lo cagar no s'havia de resar?», pregunta el xef de Calldetenes. «Pare Nostre que estàs en el sostre. Si el sostre cau, Pare Nostre adéu-siau», li ensenya en Jubany al pastisser de la Gran Via mentre miren embadalits cap a la platja on estan fent una sessió fotogràfica a una model molt lleugera de roba, jo diria que excessivament lleugera tenint en compte la temperatura al carrer, que amb prou feines arriba als set graus. «És que a tots dos ens agraden molt les dones, oi Christian?», comenta Jubany. «És un dels vicis que ens uneix», respon Escribà. Després d'estudiar el paisatge, fem cagar el tió i cap a taula. «Ja ho deia el meu pare, tu a estudiar que de burros ja en tenim prou a casa», diu Jubany. «Doncs el meu deia: tu a treballar que a casa no hi ha hagut mai cap gandul i tu no seràs el primer», li contesta Escribà. Si ara els seus pares els veiessin junts, dirien «qui els va parir!».