Mur que roman

Dimecres va morir un home immortal: Pere Ribera, el senyor Ribera, fundador d'Aula Escola Europea. La immortalitat és per l'obra, que està per sobre de l'home, i roman. L'obra és l'Escola Aula, però també, i sobretot, els milers d'exalumnes que actuen i viuen les seves vides actualitzant cada moment el projecte Ribera: «L'homme est ce qu'il fait de ce qu'on a fait de lui.» Aquesta és l'obra viva, l'obra total: les persones. Perquè quan l'obra de Ribera es posa veritablement a examen no és a la Selectivitat, sinó en el moment en què els seus alumnes surten al món: el projecte Ribera no educa per a l'escola, sinó per a la vida, perquè els alumnes surtin al món i el millorin. És per això que el projecte Ribera és un projecte solidari.

Així ho manifestà el sociòleg i amic personal de Ribera, Joan Estruch. Poques paraules han servit de manera tan rotunda per explicar la complexitat de la conducta humana com les que Estruch va pronunciar en la cerimònia de comiat –amb la capella del tanatori de Sant Gervasi plena a vessar– de Pere Ribera; totes les paraules que jo pugui dir aquí estan supeditades a les seves. Estruch va insistir en un tret de la trajectòria de Ribera: l'exigència (a l'alumne, però també al professor) només legitimada perquè en primer terme hi havia autoexigència. El sociòleg va acabar amb aquests mots: «Estimat Pere, que a l'hora de la mort trobis el repòs que mai no et vas voler permetre en vida.» Ribera no descansava: un no descansa de la vida, i la vida de Ribera era la seva empresa, la seva escola. I pretenia que la passió incombustible per l'ensenyament fos compartida per tots els seus col·legues. Diu l'escriptor americà Saul Bellow en uns mots dedicats a la mort del seu amic, també escriptor, John Cheever: «Els qui trien una empresa, els qui es comprometen en una lluita, representen per a nosaltres l'interès de la vida.» Ribera era el compromís fet home: treballava els caps de setmana, no es posava malalt, ni mai abaixava la guàrdia: només la perfecció era acceptable, només l'excel·lència. Primer, però, la seva excel·lència. Després, la dels professors i alumnes, perquè, tal i com recorda Estruch, «educar és exigir de l'altre: sobretot en el sentit d'exigir-li que aprengui a ser exigent amb ell mateix. Tan sols així és possible de formar uns ciutadans lliures, crítics i responsables. Es pot ser crític tan sols quan s'ha après a ser autocrític. S'és lliure quan s'és responsable, i en la mesura que s'està disposat assumir responsabilitats». Aquesta és la teoria, perquè tothom que va conèixer Ribera sap que l'autocrítica, com que la feia en veu tan baixa, costava de sentir-la. Que cadascú jutgi la importància d'aquesta contradicció dins la dimensió titànica de la seva obra. Alguns diuen que Aula és una escola elitista: potser perquè forma una elit capaç de remar a contracorrent, que és crítica perquè abans és autocrítica, lliure perquè abans és responsable. La llibertat, també, de les ales. Ribera deia sempre que «cal tenir arrels, però també ales». Sabia molt bé que el món es posava als peus de tots aquells que, sense oblidar d'on vénen, saben on van, i volen.

Ara, però, molts es pregunten cap on volarà l'Aula. Estruch va pronunciar també unes paraules al respecte. Va recordar a tots aquells que tenen una responsabilitat a l'escola el dilema amb què s'enfrontaran cada vegada que hagin de prendre una decisió: o bé «el senyor Ribera ja no hi és», o bé «què hi diria el senyor Ribera?» Pel escèptics, els temorencs, la bona notícia és que l'escola no només és Pere Ribera sinó també les persones que hi treballen. El llegat bat en la direcció actual de l'escola i en tots els mestres que han estat amb ell, i ells transmetran el llegat als nouvinguts, amb canvis, amb actualitzacions, perquè no hem de voler ser només mur que roman, sinó també heura enfiladissa. Perquè no només els alumnes, sinó també la direcció i els professors, poden aplicar-se allò que hem dit abans: «L'homme est ce qu'il fait de ce qu'on a fait de lui.» No només els alumnes, sinó també la direcció i els professors han de tenir arrels, i també ales.