Verd nadalenc

El món vegetal té en el grèvol, el vesc, el galzeran, la ponsètia, la molsa o l'arbre de Nadal els principals elements decoratius i ornamentals de les festes de Nadal

Les modes i les festes anuals marquen, sens dubte, l'activitat dels pagesos i silvicultors dedicats al conreu de plantes decoratives. Un d'aquests grans moments arriba ara, per les festes de Nadal, en què les cases, els aparadors de molts establiments comercials i els carrers de pobles i ciutats s'omplen de plantes, garlandes, corones, avets i pessebres. De fet, es pot parlar d'una botànica específicament nadalenca, constituïda, en general, pel grèvol –declarat espècie protegida per la Generalitat de Catalunya–, el galzeran, la molsa amb què es folra el pessebre i la flor de Nadal o ponsètia, d'incorporació més recent. També són molt representatius del verd nadalenc l'avet, de tradició forana però fortament arrelat a Catalunya, i el vesc.

L'arbre de Nadal

La tradició de l'avet o arbre de Nadal és hereva de cultures precristianes, com ara la celta, que considerava els arbres sagrats. I se sap, a través de l'estudi d'algunes tradicions locals, que molts pobles centreeuropeus precristians celebraven el solstici d'estiu decorant un arbre amb fruita, flors i cereals.

A Catalunya, el ritual de l'arbre de Nadal s'ha vist sempre com una tradició forana, vinguda dels Estats Units a través del cinema i la publicitat. De fet, la popularització de què va gaudir durant l'últim terç del segle XX va anar carregada de polèmica, perquè era vist com una alternativa laica al pessebre. I la veritat és que ara, tot i que no té el mateix caràcter sagrat que el pessebre, és un element decoratiu de primer ordre en moltes cases per Nadal.

Aquest èxit ha motivat la creació d'importants fires d'avets, com ara la d'Espinelves, la més important i multitudinària de Catalunya, i el cultiu d'aquests exemplars en vivers especialitzats, majoritàriament distribuïts entre les Guilleries i el Montseny, que ocupen gairebé 300 hectàrees de terreny. De fet, Catalunya té en el cultiu d'avets nadalencs un sector líder a l'Estat. Això ha fet que l'arbre de Nadal natural s'hagi consolidat com una opció de qualitat davant dels sintètics o de plàstic, que segons Eduard de Ribot, president dels Cultivadors d'Arbres de Nadal Associats de Catalunya, «estan elaborats amb derivats del petroli, un recurs escàs, no renovable i contaminant». Els cultivadors d'avets de Catalunya no es cansen d'enumerar els beneficis de la comercialització dels seus productes. Segons De Ribot, «els cultius trenquen la continuïtat de les masses forestals i redueixen el perill d'incendis, ja que actuen com a tallafoc». A més, eviten la tala indiscriminada i la desertització de les terres que, si no tinguessin aquest ús, s'abandonarien perquè no són aptes per a altres conreus, i vinculen socialment una part de la població al medi rural. «Els arbres de Nadal naturals –continua De Ribot– són un recurs renovable i reciclable al cent per cent, afavoreixen la diversitat de flora i fauna i, en consumir CO2, contribueixen a disminuir l'efecte hivernacle.» A més, la seva producció està totalment regulada a Catalunya. Amb tots aquests arguments, «s'han acabat les picabaralles d'anys enrere amb els ecologistes, motivades sobretot per la desinformació», conclou De Ribot.

Un altre tema polèmic és la possibilitat de trasplantar l'arbre i que aquest sobrevisqui passades les festes. En aquest sentit, s'estima que només entre un 5 i un 10% d'aquests arbres, acostumats a temperatures sota els 0 graus, sobreviuen en ser trasplantats. Però De Ribot explica que «els avets es comercialitzen en diversos formats (tallats, amb arrel nua i amb pa de terra reduït o amb possibilitats de viure), i dependrà de l'elecció personal del comprador l'ús posterior que es vulgui donar a l'arbre de Nadal». «Amb els avets passa com amb la rosa de Sant Jordi –continua–, que es cultiva amb una finalitat concreta, a més de ser biodegradables i de poder-se convertir en adob.» En aquest sentit, moltes regidories de Medi Ambient organitzen recollides selectives d'avets, que es porten a plantes de compostatge i són transformats en compost o terra vegetal.

Altres símbols nadalencs

Amb les seves fulles brillants i els seus fruits en baia de color blanc, el vesc s'ha convertit també, gràcies a una tradició preromana, en un autèntic símbol nadalenc que, segons el folklorista Ramon Violant, protegeix de les tempestes, foragita les bruixes i els mals esperits i augmenta la producció de llet de les vaques.

El galzeran, per la seva banda, s'utilitza sobretot per raons estètiques, gràcies a l'espectacularitat dels seus fruits vermells sobre un enfilall de fulles (que no són, en realitat, fulles, sinó fil·locladis, és a dir branques modificades) de color verd fosc, planes i punxegudes.

Comparteix amb el galzeran la combinació del verd intens de les fulles amb el vermell viu de les baies el grèvol. Però l'ordre de la Generalitat de l'any 1986, que regula l'ús ornamental de les plantes per Nadal, en prohibeix explícitament a Catalunya la recol·lecció i comercialització. El que es posa a la venda procedeix d'altres comunitats on no té protecció legal. En aquest cas, s'ha d'acreditar la seva procedència amb una targeta identificativa. De totes maneres, arreu de l'Estat s'han fet moltes campanyes en contra de l'ús del grèvol, ja que els seus fruits són bàsics per a la supervivència de moltes espècies d'animals.

La molsa, sota protecció legal

ARIADNA VENTURA

La molsa gaudeix també de protecció legal, ja que compleix una funció bàsica per al bon desenvolupament del bosc. Cal matisar, però, que no hi ha cap normativa que prohibeixi la seva recollida per a ús personal, en petites quantitats. Si es tracta de la seva recollida per a la posterior venda i comercialització, cal disposar d'una autorització, segons dicta la llei forestal de Catalunya. De totes maneres, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat recomana buscar alternatives a la molsa per al pessebre, com ara fulles seques, sorra, escorça trinxada, pedres o altres materials.

La flor de Nadal

ARIADNA VENTURA

És el vermell viu de les seves bràctees la clau de l'èxit de la ponsètia, originària de Mèxic, que rep als vivers tractaments especials perquè adquireixi la màxima coloració durant els mesos de Nadal. La seva oferta respon més a motius comercials i estètics que a cap propietat simbòlica.

El grèvol

El grèvol és un arbust molt abundant al centre i al nord d'Europa, on s'utilitza com a planta de Nadal des de temps ancestrals. A les nostres latituds és una espècie escassa. Per aquest motiu, a Catalunya és una planta protegida, regulada per la llei i vigilada pel cos d'agents rurals.

La molsa

La molsa té també protecció legal, ja que compleix una funció bàsica per al bon desenvolupament del bosc: contribueix a la retenció de la humitat i evita l'erosió del sòl. A més, serveix de substrat per a la germinació de llavors d'altres plantes i és l'hàbitat de petits animals.

El galzeran

Tot i que freqüent i abundant, el galzeran està extingit en algunes zones de Turquia, per la importància comercial de les seves baies en el sector cosmètic. A Catalunya està protegit en àrees concretes, com ara parcs naturals, i la Generalitat Valenciana n'ha regulat la recol·lecció.

El vesc

Seguint una tradició preromana, per Nadal se sol regalar un ram de vesc per desitjar bona sort. Era recollit pels druides cèltics la sisena nit de lluna després del solstici d'hivern, i antigament, a l'Empordà, es penjava una medalleta de plata en forma de vesc als nadons per afavorir la dentició.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.