la contra
D'Orient a Occident
L'Associació Pessebrista de Tarragona recrea les escenes del naixement de Jesús, ambientades en llocs tan diversos com ara el mercat del Caire, el pla de la Seu i un canal venecià
S'hi posen només entrar el mes de setembre, i el moment abans d'obrir les portes als visitants encara enllesteixen els últims detalls. L'Associació Pessebrista de Tarragona activa cada any els seus engranatges per reinventar les escenes del naixement de Jesús, des de l'anunciació a la Mare de Déu, fins al naixement i la fugida a Egipte de Jesús, Maria i Josep. De fet, són fidels a la història, però en modifiquen alguns dels entorns a inspiració de cada pessebrista. El porexpan, el guix i la pintura acrílica són la seva base de treball per als escenaris que es poden veure a la seu de l'entitat, entre la rambla Nova i el carrer Girona, al llarg d'un recorregut de dotze diorames. Alguns tenen un estil fins i tot impressionista, com el que imprimeix David Bosch a l'adoració dels Reis, l'escena més gran de totes. Sembla ben bé que els edificis que ha construït prenguin la forma de l'òptica d'ull de peix, com si volguessin ser copsats només amb un primer cop d'ull malgrat la grandària de la boca envidrada on està instal·lat.
Un dels escenaris més espectaculars és el darrer del recorregut, ideat per Joan Bonet i que reprodueix un dels carrerons del mercat Khan el Khalili d'Egipte, no només per les construccions que conformen aquest mercat, sinó pel detallisme dels objectes de mercadeig i de decoració i per la varietat de les figures i de les activitats que desenvolupen. Hi ha venedors fumant shisha, compradors de catifes, homes jugant al backgammon (un dels jocs de taula més antics amb origen als països del Pròxim Orient), un lloc on se serveix te...
Però Occident també hi té un lloc, en aquestes construccions. Una d'aquestes s'inspira clarament en els canals de Venècia per reproduir-hi l'escena de l'anunciació de l'àngel a la Verge Maria sota un edifici a mig construir. I en d'altres no només s'hi nota la inspiració, sinó que s'hi recrea força realista l'espai. Així, els tarragonins podran identificar el pla de la Seu en un dels diorames, on s'escenifica l'empadronament que va dictar Pilat, o la pedrera del Mèdol, que serveix d'embolcall paisatgístic per a l'escena en què l'àngel anuncia als pastors que ha nascut Jesús. Però també hi ha lloc per als pobles de la zona, com ara Perafort, un carrer del qual és el que reprodueix el diorama en què Maria i Josep busquen posada.
Capítol a part mereixen les figures, ja que s'hi pot apreciar l'estil de cada escultor: més rústiques, més estilitzades... depèn de cada cas. La majoria són de Daniel José, dels germans Castells i de Lluís Carratalà, com ara el camell que s'observa en el primer diorama elaborat per tota l'associació, però també s'hi poden veure obres del joier tarragoní Joan Serramià. Un cop acabi el gener, escolliran les millors obres per exposar-les a la Casa Canals, on ara ja es poden visitar les d'altres anys.