L’alta mobilitat dels jutges encalla l’activitat judicial
En un any, fins a cinc jutges han passat per un jutjat de Balaguer i un d’ells s’hi va estar només 22 dies
El president de l’Audiència de Lleida critica obertament la dinàmica de treball d’alguns jutjats
El president de l’Audiència Provincial de Lleida, Francesc Segura, va fer pública ahir la seva preocupació per l’alta mobilitat que hi ha en els òrgans judicials de les comarques lleidatanes i va posar com a exemples alguns casos on els canvis de jutge es produeixen amb una freqüència tan alta que es fa difícil aconseguir un funcionament correcte i eficaç del jutjat. El president de l’Audiència va destacar el cas dels nous jutjats de Balaguer, on, assegura, no s’han aconseguit els resultats esperats. Segons Segura, tot i les noves instal·lacions i l’increment de la plantilla, el funcionament no és òptim i existeix un retard en els procediments penals: pel jutjat número 3 de Balaguer, en l’últim any hi han passat cinc magistrats diferents i un d’ells s’hi va estar només 22 dies.
El president de l’Audiència va fer balanç de l’any judicial i va analitzar algunes de les mancances que es continuen donant als jutjats lleidatans. Ara bé, no només va parlar de mancances sinó que també va criticar obertament aquells jutjats on els expedients pendents s’acumulen per culpa de metodologies de treball ineficients. En aquest sentit, Segura va posar de manifest que el funcionament diari dels jutjats de Balaguer continua sent “lent, desorganitzat i defectuós”, a causa d’unes dinàmiques de treball deficients que s’arrosseguen des de fa anys.
Durant la roda de premsa per presentar la memòria anual dels jutjats, Segura va manifestar que és imprescindible i prioritària la creació a Lleida d’un nou jutjat de família, ja que l’actual suporta una sobrecàrrega de treball del 150%. També va explicar que el nombre de procediments al jutjat de violència sobre la dona ha augmentat un 41%.
Francesc Segura manifesta que estudiaran el perquè de l’augment del nombre d’assumptes penals que van entrar al jutjat de violència sobre la dona l’any 2016. Van ser 1.293, la qual cosa suposa un “notable increment”, del 41% respecte a l’any 2015, en què en van ser 917.
Pel que fa als reforços del 2016, Segura recorda que es van reforçar amb un jutge més el jutjat de família, el contenciós i el social. D’aquests tres, segueix aquest any el reforç a família perquè continua suportant una sobrecàrrega important.
Des de fa cinc anys, el nombre de procediments que entren al jutjat de família, el de primera instància número 7 de Lleida, no deixa d’augmentar. La mitjana hauria de ser d’un miler de procediments l’any. Tot i això, l’any 2011 ja se superava la mitjana, amb 1.542, una xifra que ha anat augmentant any rere any i que el 2016 es va situar en 2.470 procediments entrats. En aquest jutjat és on, per exemple, es renegocien els acords de pensions fruit de separacions.
LES XIFRES
Dèficit endèmic de jutjats
El president de l’Audiència de Lleida també va fer referència a les obres d’ampliació que s’estan duent a terme als jutjats de Lleida i que dotaran de més sales de vistes les instal·lacions, així com d’una sala de premsa, segons va explicar. Francesc Segura espera que puguin estar acabades a finals d’aquest 2017.
També es preveu reforçar el jutjat de Cervera amb un jutge, que, com al jutjat de família, seria un jutge d’adscripció territorial (JAT).
Sobre la creació d’un nou jutjat de família a Lleida, Francesc Segura no dubta a qualificar-ho d’imprescindible i recorda que des de l’any 2009 no s’ha creat cap nou jutjat a Lleida.
A finals de l’any passat, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), José María Barrientos, va responsabilitzar el Departament de Justícia de la no creació de nous jutjats a Catalunya. El TSJC ha anat recordant que el desembre del 2015 la Sala de Govern ja va proposar la necessitat de crear 53 nous jutjats però que el departament només en va aprovar 9, cap d’ells a Lleida. “Qui té la capacitat de decidir la creació efectiva és el Departament de Justícia, que és qui posa el personal i l’equipament”, diu el TSJC.