Gastronomia
Vermut amb gelats salats a Peratallada
Una gelateria del poble introdueix les anxoves de l’Escala, el rocafort i l’idiazabal en una carta de sabors que combinen amb els dolços
La fórmula del gelat salat no és pas nova, però el seu recorregut comercial, fins ara, havia restat més aviat reclòs als establiments d’alta cuina o bé com a experiment domèstic amb un tutorial extret d’internet i la Thermomix com a aliada. A Peratallada, en canvi, una petita gelateria del carrer Major –Gelat Artesà de Peratallada– ofereix la possibilitat de tastar-ne diversos gustos i, fins i tot, maridar-los. En aquesta petita gelateria, on la seva propietària, Maria Rosa Garcia, també exhibeix algunes de les seves creacions pictòriques, se’n poden tastar de sabors autòctons –les anxoves de l’Escala o l’oli d’oliva que s’elabora a pocs quilòmetres, a Can Barrull de Sant Feliu de Boada– i de formatges, com el rocafort i l’idiazabal, d’una tapa tan tradicional com ara els seitons en vinagre –també de l’Empordà–i d’aroma fresca d’alfàbrega amb api.
A més dels sabors més sòlids, Garcia ofereix la possibilitat de combinar les tapes amb una bola de gelat de vermut amb olives –“un dels que estan funcionant millor”– i fa setmanes que exploren fórmules per mirar d’incorporar a la carta un gelat de cervesa artesana. En teoria, la degustació salada estava limitada a l’hora de l’aperitiu, però cada cop més clients que passen per l’establiment demanen tastar-los a qualsevol hora. I l’experiència no decep: molts hi tornen i fins i tot se n’enduen en terrines per sorprendre família i amics amb la descoberta, que, de mica en mica, ha anat posant el negoci al mapa.
El mestratge d’Angelo Corvito
Garcia deixa clar que el mèrit del producte és del prestigiós artesà gelater Angelo Corvito, establert a Torroella des dels anys setanta. A l’obrador de Corvito, destil·len fórmules i proporcions perquè la textura i el sabor encaixin. Però li va haver d’insistir força per convèncer-lo que el producte podia tenir la seva sortida comercial, fora del toc de delicadesa. A banda, però, també ofereixen un repertori canviant de gustos dolços –des dels tradicionals, com ara el de vainilla pretesament antiga i clàssica, fins a sabors menys freqüents, com ara la pera o el plàtan, que s’oxiden amb facilitat i són poc freqüents. Menció a part mereixen els gustos de plantes medicinals i flors –rosa, violeta, flor de taronger, maria lluïsa o farigola i romaní. I en tenen un que aglutina diferents plantes que cullen pels entorns del poble: el Pedratallada.
