El després del foc dels 18 municipis empordanesos

Lluïsa Macias, treballadora del pàrquing del Pertús; Àngels Carreras, treballadora del pàrquing del Pertús; Tomàs Mena, voluntari de l’Associació d’ADF Rissec; Sònia Martínez, alcaldessa de la Jonquera; Alfons Sánchez, inspector dels Mossos d’Esquadra de Figueres; Josep Lluís Salas, alcalde de Portbou; Josep Ferrés, David Martínez i Antonio Santiago, bombers; Marta Felip, alcaldessa de Figueres; Jaume Cortada, flequer d’Agullana; Àlvar Escudero i Ferran Hidalgo, membres del grup Horabaixa, i Joan Budó, naturalista. És una llista de persones que van viure i patir el terrible incendi del 2012. És una llista a la qual es podrien afegir molts altres noms. Són, però, els testimonis escollits pel periodista d’Empordà Televisió David Terrones per al documental Fènix, cinc anys després de la tragèdia, que ha realitzat i produït sobre aquella tragèdia, que va fer quatre morts i que va afectar 18 municipis de la comarca de l’Alt Empordà, un fatídic 22 de juliol, que quedarà gravat a la memòria de moltíssimes persones. Tot i que recordar pot ser dur, Terrones està lluny de centrar-se només en allò que va passar. No en va, ha escollit per al títol aquesta au mitològica que renaixia cada 5.000 anys de les seves cendres després que el foc l’anés consumint de mica en mica. “El documental és la història de superació de la comarca de l’Alt Empordà, del ressorgir de les cendres d’un devastador incendi”, explica ell mateix.

La majoria dels testimonis que ha enquestat David Terrones per al seu documental coincideixen a alertar que, tot i la desgràcia i la devastació de l’incendi de fa cinc anys, encara a hores d’ara no s’ha fet tot allò que cal per evitar-ne un altre de proporcions similars. “Queda molta cosa per fer”, sentencia l’autor del documental. A tall d’exemple, Terrones fa referència als perímetres de seguretat que es van fer a l’entorn dels nuclis habitats, on, segons diu que li han constatat els testimonis, estan molt abandonats i amb brossa vegetal, en molts casos, perquè no hi pasturen els ramats que estava previst que hi paressin.

El mateix autor del documental hi afegeix que molts dels participants entenen que bona part dels boscos són privats i que, a l’administració, li és difícil actuar-hi. Finalment, molts coincideixen a lamentar que no van arribar ajudes econòmiques ni del govern espanyol ni del català: “Només els pocs diners que es van fer en diversos actes de solidaritat.”

El documental es va presentar ahir al porxo de Can Laporta de Potbou.