L’atac a l’independentisme, la cara fosca

El 7 de juliol del 1992, vint dies abans de la cele­bració dels Jocs a Banyo­les, tres dels seus veïns, Xavi Puig­de­mont, Xavi Ros i Xavi Ale­many , van ser detin­guts, encau­sats i tor­tu­rats en el marc de l’ope­ració Garzón. A la ciu­tat hi havia un crei­xent movi­ment inde­pen­den­tista, amb ERC i la CUP al cap­da­vant, que s’opo­sava als Jocs i que va ser­vir d’excusa perquè la Guàrdia Civil “ocupés” la ciu­tat abans i durant les com­pe­ti­ci­ons. El dia de l’arri­bada de la flama olímpica, el 14 de juny, s’havia con­vo­cat una mani­fes­tació en con­tra a la plaça Major: espe­rant la flama hi havia un des­ple­ga­ment des­pro­por­ci­o­nat de guàrdies civils amb tan­que­tes, que van con­tri­buir a enra­rir l’ambi­ent.

Fa 25 anys hi havia “cert divorci” entre Banyo­les i els Jocs, tal com reco­nei­xia l’ales­ho­res alcalde Joan Solana (1991-1999) a El Punt del 26 de juliol del 1992, “a causa de raons ecològiques, inde­pen­den­tis­tes...” En una entre­vista retros­pec­tiva publi­cada a L’Espor­tiu la set­mana pas­sada, Solana recor­dava els inci­dents pre­vis, les bom­bes a la caserna de la Guàrdia Civil i a l’Ofi­cina Olímpica el 1986 i el 1989. A més, l’11 de setem­bre del 1991 hi va haver enfron­ta­ments entre mani­fes­tants i la Guàrdia Civil. “Hi havia certa psi­cosi”, recor­dava Solana. Però quant a les deten­ci­ons dels banyo­lins, l’alcalde remar­cava la seva indig­nació: “Va ser molt dur i des­pro­por­ci­o­nat.” I hi afe­gia: “El que sabia més greu era que tenia una volun­tat exem­pla­rit­za­dora i no pro­ve­nia de dades fer­mes.” Fa quinze dies, en l’acte de memòria pels dam­ni­fi­cats que va fer la CUP a Banyo­les, es va remar­car que la repressió ha fet més fort i millor el movi­ment inde­pen­den­tista.