Ep, es posa papers a les orelles

Sagrari i Bartus són dos veterans funcionaris del cos de vigilància interior de Serveis Penitenciaris de Catalunya. Van obrir la presó Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, l’any 1991, i des de llavors han vist evolucionar tant el perfil dels reclusos com el seu tractament. La seva experiència els ha fet ascendir a cap d’unitat, tot i que la seva implicació personal i enginy supera qualsevol protocol. Han participat en la redacció del nou pla de salut mental . “Nosaltres anem de blau i els metges, de blanc. Per a nosaltres són interns i per a ells, malalts”, explica Sagrari sobre el tractament semàntic dels reclusos. Ella és cap d’unitat del mòdul 1, on es concentren més d’un centenar de reclusos amb malalties mentals, amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID), i toxicomanies. Bartus és cap d’unitat de vigilància de l’hospital psiquiàtric penitenciari de Catalunya, dins de Brians 1. Tot i el vocabulari diferenciat, metges i vigilants cerquen que la persona que compleix una pena o una mesura de seguretat estigui estabilitzada. Per això, quan assoleixen aquesta fràgil normalitat, són traspassats de la unitat psiquiàtrica al mòdul 1. Amb el tractament especialitzat, s’intenta evitar que altres reclusos s’aprofitin d’ells o que siguin castigats pel seu comportament diferent.

Els veterans de presons ja no pregunten el delicte comès pels interns però sí que volen tenir pistes per poder actuar si hi ha indicis que el reclús té un brot psicòtic. “Quan observo que aquella persona es posa uns paperets a les orelles, sé que he de trucar corrents a la unitat psiquiàtrica perquè torna a sentir veus”, explica Sagrari d’un intern. Amb un altre reclús, encenen l’alarma quan de bon matí no la saluda amb tant respecte com el ritual que fa sempre als vigilants. Si comproven alguna estranyesa en el seu comportament, truquen de seguida al metge. Per sort, un camí de pocs metres uneix l’edifici de la unitat psiquiàtrica penitenciària de Catalunya amb el mòdul especial de Brians 1, que també existeix a la presó de Quatre Camins des del 2013. Hi ha àmbits que cal millorar, com és l’excessiu consum de tranquil·litzants entre els reclusos, admet el doctor Álvaro Muro, coordinador de les unitats psiquiàtriques, però també admet que l’entorn tancat en què viuen és difícil de suportar. Hi ha qui fins i tot es crea la paranoia que l’estan vigilant, i que és ben cert a la presó!

Al mòdul 1 cada reclús té un funcionari i un personal de tractament de referència. Mohamed compleix una mesura de seguretat des de fa dos anys. “Ara ja no sento veus, m’estic medicant i soc més sociable i amb més autoestima”, confessa aquest veí nascut a Catalunya, i afegeix que la presó l’ha ajudat a sortir de les drogues. Com la majoria, Mohamed vol trobar feina i intentar recuperar la relació amb la seva filla, i sobretot no recaure en les drogues. Bartus certifica que el consum de tòxics és devastador, i més en persones que tenen malalties mentals, a qui les drogues poden provocar que aflorin o realitzar accions brutals, sobretot en els consumidors d’èxtasi. Tot i els ensurts, són una gran família. “He tornat a veure reclusos i em diuen: Tu sí que tens una condemna”, diu rient Bartus.