Societat

Agricultura

De la vinya a la fruita dolça

El sud de l’Anoia concentra desenes de productors de fruita dolça, que s’apleguen en un mercat els mesos d’estiu

L’agricultura a la zona ha evolucionat a partir d’uns orígens vinculats a la vinya i al vi

Els diumenges d’estiu, en un dels accessos a Piera, s’instal·la el mercat de la fruita dolça, a què les desenes de productors de l’entorn porten els préssecs acabats de collir i donen a conèixer un producte que molts compradors desconeixen que es produeix tan a prop.

La Fortesa, un nucli al sud de l’extens terme municipal de Piera, concentra molts dels productors. El préssec de la Fortesa neix en un terreny argilós i molt calcari, característica majoritària dels paisatges de l’Anoia que fan frontera amb el Penedès. Això fa que els fruits tinguin unes qualitats difícils de trobar en altres regions on el conreu del presseguer també és comú.

Un dels productors és Josep Torrents, de Torrents Viñas Fruit, una petita empresa familiar de la Fortesa. És un dels 30 fructicultors aplegats en l’Associació de Defensa dels Vegetals (ADV) Fruita Dolça de l’Alt Penedès (Fordal). L’entitat, nascuda l’any 2002, suma unes 200 hectàrees de cultius entre les comarques del Penedès i l’Anoia de préssec, cirera, pruna, nectarina, caqui i albercoc. La suma d’esforços els ha permès aplicar un sistema de producció integrada basat en mètodes que respecten la salut i el medi ambient i que donen resposta al consumidor que busca productes diferenciats, produïts amb garantia i qualitat controlada.

Torrents explica, però, que el cultiu del préssec en aquesta zona és relativament nou. Com no podia ser d’una altra manera a les portes del Penedès, la vinya era el cultiu bàsic d’explotacions com ara la que gestionava la seva família. La producció vinícola era intensa arreu del país i moltes petites explotacions vivien de la vinya i del raïm que venien a petits i grans productors.

Però els preus van començar a caure i els agricultors van haver de buscar altres alternatives, com ara la fruita. En el cas de Torrents, van començar cultivant pomes i peres fins que es van acabar especialitzant en el préssec a principis dels anys vuitanta.

El pagès pierenc creu que és clau “especialitzar-se en una cosa” i explica que cultiva una trentena de varietats de préssec que es recol·lecten de forma progressiva des de finals de maig fins al principi de la tardor.

Falta de relleu en la pagesia

Josep Torrents alerta de la falta de relleu en la pagesia, amb el seu cas com a exemple. Els seus dos fills són enginyers i van a ajudar-lo el dissabte, “però ells ja s’han buscat una altra vida”. I és que Torrents reconeix que “viure de pagès és molt dur”: “Mai saps si et plourà, si et pedregarà... I quan tot això no ha passat, veus que al mercat hi ha massa préssec i el preu s’ensorra.”

Els préssecs que surten d’aquesta finca de 14 hectàrees de Piera es comercialitzen en mercats, supermercats i botigues, especialment de l’Anoia i el Penedès. Torrents explica que des de l’arbre fins a la taula no acostumen a passar més de dos dies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’Ajuntament adverteix UberEats que no pot donar servei a la platja

LLORET DE MAR
INSTITUCIONS

La Paeria proposa 35 distincions honorífiques, entre elles a Àngel Ros

LLEIDA
seguretat

Més tanques al Maresme perquè no es creui la via

Premià de Mar

Atenen 166 emprenedors durant els primers sis mesos del 2024

santa coloma de farners
equipaments

Canvien el sostre del pavelló de les Casernes, a Vilanova i la Geltrú

VILANOVA I LA GELTRÚ
equipaments

Nou pavelló i reforma dels patis de l’institut Camí de Mar de Calafell

CALAFELL

Signat el conveni per fer realitat la Planta fotovoltaica de l’abocador de Puigpalter

banyoles
GIRONA

L’Arxiu Municipal ingressa dos programes de festes dels anys 1935 i 1948

GIRONA

La residència del monestir de Sant Daniel obrirà a mitjans del 2025

GIRONA