Desbordats pels temporers

La precària situació de desenes de temporers dormint al carrer a Lleida ha sobrepassat els Serveis Socials de la Paeria i el dispositiu especial que cada estiu atén els centenars de treballadors agraris que arriben a Ponent, primer, a la ciutat i, després, als pobles del pla de Lleida. El tinent d’alcalde de Serveis Socials, Xavier Rodamilans, ho va reconèixer fa uns dies davant l’evidència que unes 60 persones dormen al ras i, la majoria, en un espai del carrer Nou.

 I un exemple de la difícil situació que passen molts d’aquests temporers podria ser la del David, nom que ens dona un nord-africà de 27 anys que, des de mitjan juny, és a Lleida i amb documents per poder treballar. Va venir amb un contracte de feina per pocs dies facilitat per una empresa de treball temporal de València; sense allotjament garantit. I des d’aleshores, ha aconseguit allotjament a l’alberg municipals, uns dies, i al carrer, la resta.

En David explica: “Em sento enganyat per tothom perquè ni a la meva història laboral hi figura la veritat”, ja que ha treballat molts més dies dels que les empreses han facturat a la Seguretat Social. I per postres, des de fa més d’un mes, treballa de manera intermitent. “No he aconseguit treballar més de tres dies seguits” i en molts de casos, li paguen en negre. Moltes vegades li retenen 5 euros del sou ja d’entrada, per pagar el desplaçament a la feina, que en el seu cas és a prop de Fraga. Mai ningú li ha ofert lloc per dormir-hi d’acord amb el conveni del camp, però reconeix que molts de pagesos compleixen.

El cas del David no serveix per generalitzar, però és un exemple de com malviuen alguns temporers. Si busquen feina i van a sindicats, a finques o a empreses de treball temporal a inscriure’s, aleshores es perden tots els torns per recollir els tiquets per menjar. “Si busques feina, no menges”, afirma el jove. Cal fer cua a les 12.30 h a la parròquia del Carme per obtenir el tiquet de dinar a l’alberg. També hi ha limitacions horàries als Serveis Socials de l’Ereta per aconseguir un val per a sis àpats calents al mes a la Panera, i la bossa amb entrepà, aigua i fruita de l’oficina d’atenció al temporer només es dona una vegada.

I quan arriba el torn de dormir, cal passar per una altra odissea. D’entrada, si arribes a Lleida, a l’oficina et faciliten llit a l’alberg; sis dies d’allotjament, si tens contracte, i fins a 15 si no tens feina. Però les places són limitades i, aleshores, es formen cues a la porta de l’alberg per a l’espera que tothom qui té plaça reservada hi entri. A les 11 de la nit, els responsables de la fundació Jericó, que gestionen l’alberg, deixen entrar a qui els sembla en funció dels llits lliures.

Si no hi ha places, aleshores toca buscar aixoplug al carrer. Molts indrets diferents servien per dormir-hi al ras, però des de fa una setmana la Guàrdia Urbana ha fet una mena de “neteja”, agrupant els temporers en un o dos espais. El David explica que “abans de mitja nit un cotxe patrulla i dos agents ens indiquen que anem a la placeta dels Castellers, i allà hi dormim fins a les 5 o les 6 del matí, que és quan la gent marxa i, la majoria, per anar a treballar”. El tracte de la policia “és correcte, però alguna vegada ens criden i és perquè algun no coneix ni l’idioma i no els entén”, segons el David.