Esperits a la carretera

Dies enrere, es va complir el 39è aniversari del tràgic succés que va tenir lloc al càmping Els Alfacs, al terme municipal d’Alcanar, al Montsià. L’11 de juliol del 1978, un camió cisterna carregat de propilè que circulava per l’N-340 va explotar i va causar la mort de més de 200 persones i en va ferir 200 més, la majoria turistes estrangers que passaven les vacances a la Costa Daurada. El vehicle havia sortit d’Enpetrol amb 25 tones de mercaderia i, després d’una hora de trajecte, cap a la dos quarts de 3 del migdia, es va produir l’accident. Es van donar a conèixer diverses possibles causes per explicar els fets, si bé l’oficial va ser que s’havia omplert excessivament el tanc del camió (el que hauria donat lloc a la ruptura hidràulica de la cisterna i l’evaporació i expansió del gas liquat).

Més enllà d’un tens debat sobre el transport de mercaderies perilloses per vies a prop de població, la revisió de la normativa existent i les indemnitzacions als afectats (xifrades en uns 2.000 milions de pessetes), l’esdeveniment és recordat òbviament per la seva gravetat però també per haver generat, posteriorment, tota una llegenda negra que alguns mitjans especialitzats en el misteri han tractat durant anys. Una de les figures en aquest camp, el periodista Javier Pérez Campos (deixeble d’Iker Jiménez i membre de l’equip de Cuarto milenio), va investigar els testimonis de ciutadans que diuen haver viscut tot tipus de fenòmens de difícil explicació quan han estat a la zona. El seu treball va concloure amb la redacció de l’obra Los ecos de la tragedia (Planeta, 2013). El comunicador assenyala que, temps enrere, a redacció, va començar a rebre cartes, trucades i correus electrònics d’oients que havien vist “fantasmes sense rostre, en ple hivern, a peu de carretera i vestits com si anessin a la platja”. Pérez Campos diu que aquest ha estat un dels casos que ha investigat que més l’ha marcat: “Tinc la teoria que en un lloc on s’ha produït una tragèdia és possible que, després, la manifestació de fenòmens inexplicables sigui més intensa”, manifesta. En tot cas, i tot i que no ha estat testimoni de cap experiència estranya, Pérez Campos n’ha recollit “desenes que posen la pell de gallina”. Especialment colpidora per al periodista és la vivència de l’àrbitre aragonès Javier Martín Moraleda, “que una nit anava per la carretera, a l’altura d’Els Alfacs, i va veure gent sense rostre, a la vorera”. Pérez Campos va anar a l’entorn del càmping amb el col·legiat, anys després. “Estava mort de por”, recorda. És també inquietant el cas d’una advocada (“una dona amb un càrrec polític força important”, fa constar l’investigador) que, després de diverses estades estivals a la zona, va tenir malsons amb “una nena rossa”. Va acabar recorrent a una mèdium, Paloma Navarrete (habitual també de la colla de Jiménez), que “la va ajudar a tractar amb la nena per tal que aquesta seguís el seu camí”.

Ara bé, si hi ha un periodista que pot parlar amb coneixement de causa aquest és, sens dubte, Sebastià d’Arbó. Pioner del periodisme del misteri a l’Estat, el tortosí va ser al càmping el dia que es va produir la tragèdia, cobrint-la per als informatius de RTVE. “Era l’infern, tot allò. Els crits, els cossos cremats, l’aigua que bullia i la calor, la calor que feia en aquell lloc i que no et deixava ni respirar”, recorda. Després, va entrar en contacte amb testimonis que “havien sentit veus o vist figures als voltants d’on hi va haver l’accident”, explica. “Recordo el cas d’un repartidor de fruita que treballava de nit i que va veure unes aparicions que demanaven auxili”, revela. Ara al capdavant del programa radiofònic Misteris (RAC1), D’Arbó apunta que l’existència d’aquests fenòmens pot deure’s al fet que “allà on s’ha generat un trauma o un fort impacte emocional”, les persones “sensitives” poden ser proclius a crear visions o percebre segons què sense que això provi “la presència sobrenatural”. “En tot cas, pot tractar-se de quelcom paral·lel a la realitat, perquè la nostra ment és portentosa”, diu, i sotmesa a segons quins estímuls “pot fer-nos dubtar del nostre raonament”, descriu.

També hi ha escèptics, com ara Duke, un barceloní que, en el seu espai a les xarxes, Apología de lo evidente, l’any 2015, deixava constància de la seva experiència a Els Alfacs durant tota una nit en què no va trobar-hi cap prova d’activitat paranormal.