Pobres energètics en pisos socials

Començar de zero. Això és el que desitja Maria Cinta Santos. Però fins ara se li està fent impossible. “Quan et sembla que ho tens controlat, torna a sortir alguna cosa que has de pagar. Tornem-hi! Mai estàs al dia. Mai arriba la tranquil·litat”, es lamenta. Ara que ja fa un temps que viu en un pis de lloguer social de la Fundació Hàbitat3, tampoc té prou diners per pagar els rebuts de l’electricitat. Fer servir espelmes per evitar haver de tenir els llums oberts i, als vespres d’hivern, aprofitar la claror del televisor, tenir engegat només un radiador a la sala d’estar els dies de fred i passar les nits d’hivern abrigats amb moltes mantes... Hàbits per estalviar que, malgrat els esforços, no redueixen prou els rebuts.

D’entrada, un dels problemes de les persones que aconsegueixen un pis en una entitat és que el subministrament va a nom de l’ONG i no es poden acollir al bo social. Amb els educadors i treballadors socials que li fan el seguiment, treballen per solucionar-ho. Vigilen el consum energètic. En el seu cas, els hàbits quotidians es veuen correctes, no hi ha cap malbaratament. “Segurament, el problema –indica Santos– és la nevera, que és molt vella, però no em puc permetre canviar-la!” Un peix que es mossega la cua.

A mitjan 2015, va ser desnonada del pis de lloguer on vivia des de feia 16 anys perquè no podia pagar els 600 euros que li demanaven. La filla se’n va anar a viure amb uns familiars i ella va estar en cases d’amics i a l’hospital. “Vaig arribar a dormir una nit al cotxe”, recorda. Critica que el seu cas estigués mesos i mesos a la Mesa d’Emergència, que analitza les peticions de serveis socials de persones que necessiten allotjament. “No ho deuen considerar gaire una emergència”, diu. Finalment, el febrer del 2016 va entrar en un pis d’Hàbitat3. I des de fa un temps hi viu amb la seva parella. Tenen 460 euros d’ingressos de la renda mínima d’inserció. Tot i que el lloguer és simbòlic, a mitjan mes ja no tenen diners. Alguns dies no poden cuinar, perquè se’ls ha acabat el butà, i mengen entrepans. “Es fa un forat i no te’n surts –insisteix–. Això de la llum em té amargada.” Karen Besalduch és tècnica social d’Hàbitat3 i avui farà la visita per analitzar amb lupa les últimes factures i per fer la tramitació del bo social, perquè el lloguer ja està al seu nom.

“Gastant per sota del mínim, pago de llum el doble que de lloguer. És impossible bregar amb tot alhora”, es lamenta Santos. Besalduch reconeix la necessitat que es refaci el bo social perquè sigui una eina útil per a persones vulnerables. “Ara hi ha massa requisits”, diu. En la conversa, va sortint constantment el fred que van passar alguns dies a l’hivern. “Feia millor temperatura a fora que a dins de casa”, indica l’Alfred, la seva parella. Amb l’acompanyament social que fa als usuaris Hàbitat3, es cobreix el fet que saben que sempre tenen algú a qui acudir. “No val només una estabilitat econòmica –diu Besalduch–; és molt important també l’emocional.” Un primer sondeig d’Hàbitat3 revela que el 33% dels usuaris viuen en situació de pobresa energètica.