Simba, el lleó garrotxí

En Tornado i en Simba juguen i s’abracen amb els seus amos davant la mirada mig de sorpresa, mig d’admiració, del visitant. I és que en Tornado és un gos, però resulta que en Simba és un lleó. Un lleó jove, sí, però un lleó, al cap i a la fi. Som a casa de la Mada i l’Eloi, una antiga granja amb una gran extensió de terreny a tot volt que durant un temps va ser gossera, als afores de Sant Jaume de Llierca. Aquí, en una singular harmonia amb els amos –i també entre fortes mesures de seguretat–, viu aquest felí d’aparença tranquil·la, d’un any i set mesos d’edat i de prop de 200 quilos de pes, segons els càlculs aproximats del veterinari que el tracta. En Simba s’avé tant amb la parella d’humans que sovint és amb ells a l’interior de la casa. “El deixem entrar quan a ell li ve bé, sempre que no hi hagi desconeguts i hi siguem tots dos; mai pot estar amb ell una sola persona, pel que pugui passar”, recalca l’Eloi, per a qui en Simba sent una devoció especial, segons diuen. La Mada, que parla un castellà amb aquell deix musical del seu Brasil d’origen, es desviu per en Simba. “Per mi és com si fos un fill”, assegura mentre li fa petons.

Després de viure uns anys a Dubai i d’un breu període de temps a Terrassa, la parella es va instal·lar en aquesta casa del terme de Sant Jaume amb la intenció d’acollir bestiar abandonat o malalt (vindria a ser un petit santuari o refugi d’animals), com ara els cavalls, els gossos i les vaques que hi ha actualment. Adoptar un lleó, però, ha suposat un salt qualitatiu i de responsabilitat. Van decidir fer el pas quan un conegut –expliquen– els va oferir en Simba, nascut tres mesos i mig abans en captivitat i destinat a passar la resta de la seva vida en un circ. No s’ho van pensar dos cops. L’arribada del nou inquilí els ha obligat a instal·lar tanques de seguretat especials, molt fortes i altes, al perímetre dels aproximadament deu mil metres quadrats que conformen l’actual territori del lleó, que a curt termini s’ampliaran fins a gairebé tota la finca, de prop de cinc hectàrees. Cada dia menja uns 4,5 quilos de carn (vedella, pollastre, xai, senglar, ànec...) repartits en dos àpats. “Està en captivitat, és cert, però en molt bones condicions”, recalquen. Tot sovint passen controls de tècnics del Departament de Ramaderia, Agents Rurals i Mossos d’Esquadra, i estan tramitant l’ampliació de la declaració de nucli zoològic de què ja disposaven abans de l’arribada d’en Simba. No els consta que s’hagi queixat ningú per la presència del lleó al poble (l’Ajuntament ens ho confirma), més aviat al contrari: “Hi ha gent que el ve a visitar”, expliquen. A la llarga l’Eloi i la Mada volen afegir a la llista d’inquilins una lleona perquè en Simba tingui companyia i, si s’escau, s’aparelli.