Punt àlgid de la temporada taurina a l’Ebre

Amposta, Deltebre, l’Aldea, les Cases d’Alcanar, Paüls... Bona part de les Terres de l’Ebre estan de festa major. I els actes amb bous copen part dels programes d’actes i el pressupost per a festes majors en molts municipis ebrencs. Hi tenen cabuda diferents modalitats –bou capllaçat, bou embolat, tardes de bous i concursos amb proves, de retalladors i emboladors–, que atrauen milers d’aficionats ebrencs i visitants.

Pels diferents municipis que aquests dies organitzen bous també passen no només ramaderies ebrenques, sinó també d’altres punts de l’Estat espanyol com ara el País Valencià, Navarra o el País Basc. Diumenge passat, la penya El Cerril d’Amposta va desencaixonar –i, posteriorment embolar– pels carrers de la capital del Montsià un bou de la ramaderia Adolfo Martín (Càceres).

També són els dies amb més feina a les ramaderies ebrenques, com ara la de Pedro Fumadó Lo Xarnego: “Estem en plena campanya, amb presència el mateix dia a diferents municipis de les Terres de l’Ebre però també del nord de Castelló”.

I amb les crítiques i la presència d’animalistes per gravar els actes i comprovar si es compleix la normativa que regula els correbous. A poques setmanes que acabi el gruix de la temporada, l’entitat AnimaNaturalis ha anunciat que està ultimant les primeres denúncies “per maltractament animal i altres infraccions de la llei, com ara la continuada participació de menors en els bous capllaçats”. Asseguren que hi haurà més denúncies, tot i que reconeixen la dificultat a l’hora que s’imposin sancions. “La llei és massa laxa i està feta per protegir als ajuntaments”, diu la directora d’AnimaNaturalis, Aïda Gascón. Aquesta setmana, aficionats i detractors de la festa es van creuar crítiques per la suposada mort d’un bou embolat a les festes de la Cava, que el ramader va desmentir posteriorment.

Segons el balanç de la Generalitat, l’any passat es van autoritzar 195 dies de bous en 48 festes a 26 municipis.