memòria històrica
Extreuen mostres d’ADN als cossos de la fossa de Puigvistós de Prats
Emmarcada en el Pla de Fosses 2017, aquesta actuació ha de permetre identificar els cadàvers
La de Puigvistós va ser la primera fossa oberta a Catalunya
El procés per identificar els sis cossos que descansen al cementiri de Prats de Lluçanès i que van ser desenterrats de la fossa de Puigvistós ha fet aquesta setmana un nou pas endavant. Aquest dimarts, tal com va anunciar l’Ajuntament de la població lluçanesa, personal especialitzat va obrir la tomba i va extreure material genètic dels sis soldats que hi ha al seu interior. Ara, les mostres podran ser contrastades amb les que els molts familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil van aportar al banc d’ADN. El procés realitzat aquesta setmana forma part del Pla de Fosses 2017: “Estem satisfets que les accions previstes en el Pla de Fosses es vagin materialitzant, i que continuem molt actius des de l’Ajuntament en la línia de treball en matèria de memòria històrica, per dignitat i justícia, en plena consonància amb la Generalitat”, va explicar l’alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire.
De fet, a l’abril, el consistori va cedir un nínxol de titularitat municipal per posar-hi els cossos de les persones desenterrades de la fossa de Puigvistós, i en un acte amb la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, es va col·locar una làpida que els recorda. En aquell esdeveniment, Garcia va anunciar que aquest 2017 s’avançaria en el procés d’identificació i que potser s’obririen més fosses al territori.
Un referent
La fossa de Puigvistós va ser la primera que es va obrir a Catalunya. L’any 2004, la memòria oral i els estudis sobre el terreny van permetre recuperar set cossos. Un d’aquests, el de Claudi Arnó, va poder ser retornat als seus familiars.