Caçadors furtius més professionals

Preocupació entre el cos dels Agents Rurals, que han constatat com els caçadors furtius que arriben al Pirineu estan cada vegada més professionalitzats i amb unes armes més equipades per abatre els animals de manera il·legal. Els agents s’han trobat caçadors equipats amb armes amb visió nocturna i amb visió d’infrarojos tèrmics, que detecten la temperatura, per caçar de nit. Aquesta última és especialment perillosa perquè, segons el cap comarcal dels agents al Pallars Jussà, Miquel Arilla, és molt difícil distingir entre un animal i una persona. El nivell de sofisticació no es queda només amb les armes. En alguna ocasió, el cos mediambiental de la Generalitat ha trobat vehicles adaptats amb compartiments per ocultar tant les armes i material com els animals abatuts.

Molts dels caçadors interceptats procedeixen del centre de l’Estat espanyol. “S’organitzen competicions per veure qui caça més animals i els venen al Pirineu impunement. El que els interessa és quedar-se els caps dels animals; són els seus trofeus.” Si és la primera vegada que visiten el Pallars, molts d’ells es fan acompanyar per guies locals que els ensenyen les millors zones per caçar perquè, quan hi tornin, ja es coneguin el territori. En cas que els Agents Rurals trobin un caçador furtiu, li comissen totes les armes i el material que porti, així com també totes les preses que hagi capturat. Pagant una sanció, el caçador podria recuperar les armes que siguin legals –el rifle i la mira telescòpica–. El material no reglamentari queda en possessió del cos mediambiental de la Generalitat. Pel que fa als animals morts, els deixen per als voltors. Per Arilla, l’explicació al fet que cada cop es vegin més caçadors furtius cal buscar-la en la llei de caça del 1971. “Es tracta d’una llei preconstitucional, amb les sancions encara d’aquella època”. Això fa que la caça il·legal només estigui sancionada amb una multa econòmica “d’uns trenta euros”. En cas d’haver matat algun animal, el preu de la sanció varia en funció de la presa.

“A vegades surt més barat matar un isard furtivament que no amb tots els permisos demanats”, ha denunciat Arilla, que reclama “una llei de caça actualitzada i adequada als nostres dies”. El Departament d’Agricultura de la Generalitat ja està treballant per impulsar la primera llei de caça de Catalunya, i a l’abril ja va engegar les trobades amb agents implicats. Un dels principals aspectes que regularà aquesta llei són els requisits necessaris per a la tinença d’armes. En aquest sentit, un model que agrada a la conselleria és el d’Alemanya, on l’obtenció del permís d’armes requereix una formació de dos anys.