S’expliquen bé

El Punt Avui

Dues setmanes després dels atemptats a Barcelona i a Cambrils, als quals la ciutadania va respondre sortint al carrer de manera pacífica amb el lema “No tenim por”, quina és la vostra reflexió sobre els fets i les seves conseqüències?

Mohamed El Amrani

Estem superant el cop traumàtic, despertant de la commoció. Ens trobem en un moment clau per mantenir la unió i la maduresa amb què vam reaccionar en un principi i barrar el pas a la deriva de confrontació que es detecta al carrer i a les xarxes amb comentaris contraris a la convivència que sembren desconfiança envers els imams de Catalunya.

Aya Sima

La reacció immediata de la gent invocant la pau i la convivència és de per si un missatge potent per a nosaltres, per a la resta del món i per als terroristes, que precisament ens voldrien enfrontats. Però això no s’aconsegueix amb una sola manifestació, s’ha de treballar el dia a dia amb els veïns, els amics, a casa, amb el que es diu als fills, amb el que es parla en família. És important no caure en la trampa de l’odi, que és el que més mal ens faria com a persones i com a societat, hem de fer una feina de prevenció perquè altres joves no acabin de la mateixa manera i evitar estigmatitzar col·lectius i fer-los sentir exclosos. Hem de comptar sobretot amb l’educació.

Mohamed El Barrad

El lema “No tinc por” en realitat és “No tinc por, però...”. Ha passat una cosa molt greu i s’ha d’abordar amb valentia. No oblidem que hi ha hagut violència, que moltes persones musulmanes l’han patit i la pateixen per part de formacions d’extrema dreta, que hi ha atacs islamòfobs, que a Catalunya es registren delictes d’odi contra diverses minories, que després dels atemptats s’han produït agressions a persones, insults, pintades a les mesquites. Jo soc català i de vegades no m’ho deixen ser. Tenia 2 anys quan vaig arribar de Nador i encara em pregunten d’on soc o em recorden d’on vinc, com si no pogués ser un català nascut al Marroc. I m’inquieta que alguns mitjans busquin culpables entre tots els musulmans donant la impressió que els joves que van a les mesquites són potencialment terroristes.

Mohamed El Amrani

Entre els mitjans de comunicació hi ha hagut de tot. N’hi ha que han estat sensibles, que han buscat assessorament i han utilitzat un llenguatge adequat per aproximar-se a la realitat, i d’altres que han practicat un sensacionalisme realment temerari. La crítica que els faig és que generalment només acudeixen a nosaltres quan es produeixen males notícies. Per què no ens consulten sobre altres qüestions i es normalitza la nostra presència als mitjans? Som estudiants, referents, professionals experts, militants, però això sembla que interessa poc. En la presentació de les dues dones que dissabte [26 d’agost] van llegir el manifest a Barcelona, una cadena televisiva va retolar: “Rosa Maria Sardà, actriu; Miriam Hatibi, musulmana.” Lamentable. Hatibi no treballa de musulmana, sinó que és analista de dades i portaveu de la fundació Ibn Battuta.

El Punt Avui

Musulmans d’arreu del país han convocat concentracions de condemna als atemptats amb cartells com ara “No són musulmans, són assassins” “No en el nostre nom”, “Soc musulmà, no terrorista”. Algú ha fet notar que no hi ha manifestacions d’homes cada vegada que una dona perd la vida a mans de la parella proclamant “Som homes, no agressors”. Semblaria que els assassinats masclistes es contemplen com a casos aïllats i el terrorisme de Daesh posa sota sospita tot un col·lectiu.

Mohamed El Barrad

És que no hem de sortir al carrer a manifestar-nos com a musulmans, sinó com a ciutadans, almenys jo ho vaig ben aclarir a qui m’ho preguntava. A la Unitat contra el Feixisme i el Racisme fem un treball social amb tothom, sigui o no musulmà, i que et vagin preguntant cada dia si condemnes els atacs, francament, al final et carrega.

Nora Fonseca

Hi estic d’acord, si et manifestes no ho fas com a musulmà o musulmana sinó com a persona perquè s’han produït uns atacs que van contra la humanitat. No hem d’etiquetar, classificar, marginar i buscar culpables en un grup humà, no és just. I encara menys posar-lo en el punt de mira, que és el que es fa amb els musulmans si contínuament se’ls està demanant explicacions.

Kholoud Haidour

Sempre que es produeix un atac a qualsevol ciutat europea surten veus que diuen: “I els musulmans, per què no es manifesten? Si no ho fan és perquè hi estan d’acord!” És absurd. Aquests atemptats passen al carrer i, al carrer, hi som tots, jo podria haver estat passejant per la Rambla aquell dia, igual que qualsevol de vosaltres. El terrorisme no distingeix; no li fem el joc, no ens mirem amb recel, això és el que busquen els violents. Aquestes matances també passen en països musulmans, de fet els musulmans són les principals víctimes del terrorisme, però sempre ens hem d’estar justificant.

Aya Sima

És que això no va de religions, sinó de persones amb ideologies radicals i destructives que van en contra de la pau i la convivència de totes les persones independentment de les seves creences. Els grups terroristes recluten amb l’eficàcia d’una secta joves en una etapa crítica i de gran vulnerabilitat com és l’adolescència, manipulant-los i enverinant les seves ments per fer-los servir com a carn de canó.

Mohamed El Barrad

Es fixen en joves que potser no tenen molta relació amb la nostra societat, tancats en el seu grup, i els diuen que aquí són rebutjats, que no els tracten bé, que ells són millors, i els preparen per a una acció heroica contra l’enemic. Cal contrarestar aquests missatges amb més educació i inclusió.

Eduard Comas

En el nostre món globalitzat la informació circula d’un punt a l’altre i coneixem perfectament tots els atemptats en el moment que passen, però mentre ens caiguin lluny no ens preocupa; estem cada vegada més connectats al plasma i més desconnectats de la humanitat. Que alguns de vosaltres us hàgiu de sentir incòmodes per aquest persistent reclam de justificació com a musulmans posa en evidència que vivim en una societat racista, o almenys amb tics racistes. Estic d’acord que hi ha una feina a fer en el dia a dia, que l’educació hi té un paper important i que és moment d’apel·lar més al que ens uneix que no al que ens separa, però també coincideixo amb el que deia aquesta dona de Ripoll [Hafida Oukabir, germana de dos terroristes] sobre el fet que tenim un repte a davant perquè les coses es podrien fer molt millor i que hi ha tota una sèrie de debats que no s’aborden com caldria. Recordem que Rajoy era el vicepresident de l’Aznar de la invasió de l’Iraq, hi ha molts interessos al darrere...

Mohamed El Amrani

És necessari que els que estem en el món social i detectem una inquietud o un prejudici derivat de la ignorància hi donem resposta. No es tracta d’una justificació sinó d’una oportunitat per educar la societat. Ens hem d’explicar tantes vegades com faci falta per no deixar cap buit que ocupi el discurs de l’odi i de la xenofòbia. Ho visc com un acte de responsabilitat, com un compromís que tenim com a ciutadans. Més endavant la societat ja madurarà.

Mohamed El Barrad

Madurarà si canvia l’educació i no s’associa els musulmans només amb la guerra santa.

Mohamed El Amrani

La farem madurar nosaltres amb les nostres accions.

Mohamed El Barrad

Comparteixo el que dius però, sobre aquest tema de si els musulmans som o no violents, estic una mica cansat d’haver d’explicar sempre el mateix.

Mohamed El Amrani

No et cansis d’explicar-ho sempre que calgui.

Aya Sima

L’educació és important i encara ara la que s’imparteix està molt occidentalitzada, com si la civilització fos patrimoni dels blancs, quan totes les cultures han fet aportacions al progrés de la humanitat. Hi ha una cosa que se’n diu el currículum ocult, que són missatges que es transmeten de manera subtil i que creen percepcions i imatges que afecten el desenvolupament de l’alumne i la valoració que va adquirint d’ell mateix. Una escola inclusiva ha de donar una visió àmplia de les cultures del món i així ningú se sentirà superior o inferior als altres. Treballar aquest aspecte és bàsic per a una bona convivència a l’escola i a la societat.

Eduard Comas

Respecte a aquest tema opino que retrocedim. Fa 10 anys que vaig entrar de mestre a l’escola pública i hi havia molts més recursos per atendre les diversitats existents en un centre educatiu. No hi ha prou voluntat política per apostar per l’educació com a factor de canvi. No estem en condicions de desaprofitar cap trinxera des d’on fer pedagogia ni esperar que els polítics solucionin els problemes. Som nosaltres els que hem de pressionar i comprometre’ns en aquelles accions que facin evolucionar la societat.

Mohamed El Barrad

Estic d’acord a fer pedagogia, asseure’m a debatre sobre religió, convivència, drets, educació... El que demano és que em vinguin a buscar també quan no ha passat un fet terrible que ens té ben angoixats. Estic disponible per treballar junts per una societat més justa en què tots ens sentim acceptats i inclosos.

Nora Fonseca

T’entenc perquè és veritat que, si només se t’acosten quan hi ha hagut un atemptat, ja ho fan amb una connotació negativa i per tant hem de propiciar una obertura de ments. Tenim una gran oportunitat en la configuració de les societats interculturals aprofitant la diversitat existent. És una gran riquesa que ens aporta nous coneixements, experiències i visions i ens vacuna de la temptació de pensar que som el centre de l’univers, que la nostra manera de veure les coses és la millor. La convivència implica agafar perspectiva i valorar el que hi ha de bo en moltes cultures.

Kholoud Haidour

A més de donar missatges positius sobre la interculturalitat, hem d’aprendre a gestionar-la. A Salt hi ha escoles on pràcticament només hi van els fills dels immigrants. Quina educació és aquesta? A aquests nens els situen a part i quan creixin així ho percebran. No jugaran ni faran deures, ni aprendran a relacionar-se amb altres nens. Si de petits se’ls segrega, de grans se sentiran exclosos i això és una font de conflictes.

El Punt Avui

Abans us referíeu a Hafida Oukabir. Això és el que va dir a la plaça del Monestir de Ripoll el dissabte 26 d’agost: “Que un jove que ha nascut a Catalunya o hi ha arribat de petit es rebel·li contra el país o el més preuat que té, que és la seva ciutat, vol dir que tenim un veritable problema que no hem d’amagar.” I va reclamar a les administracions i a les entitats un exercici d’autocrítica per evitar que els joves catalans musulmans abracin banderes perverses.

Aya Sima

És cert que hi ha polítiques millorables i persones que en rebutgen d’altres pel seu origen. Però també és important que els musulmans eduquin els fills amb una mentalitat més oberta i que no es creguin totes les interpretacions que alguns imams fan de l’Alcorà, sinó que el llegeixin ells mateixos i coneguin de primera mà el que s’hi diu . Quan era adolescent ens volien prohibir un munt de coses, deien que així ho deia la religió però sempre hi havia discursos contradictoris, sempre des de la interpretació dels homes. És vital que tots els musulmans coneguin bé la religió, com també l’apoderament de les dones, per evitar la manipulació de persones amb una visió radicalitzada de l’islam.

Kholoud Haidour

Els musulmans haurien de fer un esforç per obrir-se més. Hi ha gent que fa molts anys que viu aquí i no parla ni el català ni el castellà, que es mou en un cercle on tothom pensa igual i segueix les mateixes tradicions. No poden pretendre fer la mateixa vida que al Marroc perquè, encara que potser ells un dia hi tornaran, els seus fills i filles, no. Nosaltres volem estudiar, treballar i quedar-nos a Catalunya. Valorem i respectem la cultura dels pares a la vegada que considerem, almenys jo, que ens hem de relacionar amb tothom.

Nora Fonseca

Cal trobar un equilibri entre l’adaptació a l’entorn i el manteniment de la pròpia identitat perquè les persones ens definim pels nostres orígens, vivències, aprenentatges i relacions. S’hauria de fer un pla de convivència i d’inserció social que fos valent i eficaç, perquè si no cuidem les petites accions del dia a dia podem acabar tenint problemes greus.

Mohamed El Amrani

Com a joves ens hem de convèncer que tenim la capacitat de passar a l’acció i fer canvis pas a pas, en la política, en el sistema educatiu, en qualsevol entorn. Jo em moc perquè els mitjans de comunicació ofereixin més espai a la diversitat, perquè es reconegui la dona com a element de transformació social, perquè els musulmans catalans que vulguin entrar en una mesquita se la sentin seva i per apoderar altres joves com a referents en el compromís i l’acció.

El Punt Avui

Hi ha una foto que s’ha convertit en icona i és la de l’abraçada entre Javier Martínez, pare d’un nen mort a la Rambla, i Driss Sally, imam de Rubí. Què simbolitza per a vosaltres?

Mohamed El Barrad

Que encara que les societats es donin l’esquena les persones som capaces de traspassar murs. Que estem per damunt la violència que ens pretén deshumanitzar. Aquesta imatge ens convida a relacionar-nos sense prejudicis.

Kholoud Haidour

La foto ens diu que en els moments bons i en els dolents hem d’estar junts. Ja ens han fet mal, no ens en fem més, compartim el dolor i la solidaritat.

Mohamed El Amrani

És un gest a la vegada emotiu, lúcid i inspirador, però no és casual. Demostra que aquest pare raona, l’acció de la seva abraçada és fruit del seu pensament, gestos com aquests són massa escassos.

Aya Sima

Transmet amor, tendresa en el dolor, invalida l’odi com a resposta a qualsevol situació per més dura que sigui, perquè l’odi sempre genera més odi. Per damunt d’una emoció tan intensa, de la impotència i la frustració que segur que aquests dos homes senten, en la seva abraçada hi veig un compromís molt fort per la pau i la convivència. Penso que n’hauríem de prendre nota.

Eduard Comas

Ens recorda que el dolor és polièdric. En aquest cas el dolor d’un pare que ha perdut el seu fill de 3 anys i el dolor d’un imam que representa tots els musulmans que s’hi solidaritzen perquè ells també pateixen aquesta violència. Ens demana que ens conscienciem i denunciem els interessos que hi ha darrere Daesh per determinar les responsabilitats de les potències mundials i les companyies d’armes.

Nora Fonseca

Hem d’arribar a l’origen del problema si volem que no passin més atemptats. La foto ens diu que no ens hem de deixar atrapar per la ràbia i l’odi perquè llavors serem fàcilment manipulables i donarem la culpa a qui no la té.