Estrasburg avala que un empresari espiï el correu d’un treballador previ avís

El Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg, avala que les empreses espiïn el correu electrònic dels seus treballadors i altres aplicacions de missatgeria en horari laboral, amb la condició prèvia que aquests en tinguin constància prèvia.

Així ho ha establert aquest tribunal en una sentència en resposta a l’apel·lació d’un ciutadà de Romania, Bogdan Barbulescu, que va denunciar que l’empresa de la qual va ser acomiadat per haver utilitzat la missatgeria del treball per enviar correus personals havia violat uns drets que el treballador té protegits per l’article 8 de la Convenció Europea de Drets Humans.

D’aquesta manera, contra la decisió de la justícia romanesa, que s’havia definit a favor de l’empresa, la Gran Sala del Tribunal d’Estrasburg ha arribat a la conclusió que no es va determinar clarament si Barbulescu havia rebut prèviament l’avís que les seves comunicacions podrien ser controlades per l’empresari, i rectifica la sentència romanesa de l’any passat.

Com a conseqüència, la decisió, que es va publicar ahir, conclou, per 11 vots a favor i 6 en contra, que les autoritats romaneses “no han arribat a un just equilibri entre els interessos en joc i no s’ha protegit correctament el dret del demandant per part de les autoritats nacionals”, de manera que l’article 8 de la convenció ha estat violat.

Finalment, per 6 vots a favor i 1 en contra, Estrasburg dictamina que l’Estat de Romania haurà de pagar, en els propers tres mesos, un total de 1.365 euros en concepte de costos i despeses al demandant, així com el pagament de qualsevol altre tipus de taxes que puguin recaure sobre ell.

Segons la cort europea, sentenciar que el citat article ha estat violat “ja és una reparació suficient per qualsevol dany moral”. El veredicte, contra el qual no hi pot haver recurs, afirma que els tribunals no van verificar si el demandant havia estat advertit per qui havia ofert el lloc de treball de la possibilitat que les seves comunicacions fossin vigilades, ni de la naturalesa i l’abast d’aquesta vigilància. Hi afegeix que les autoritats no van determinar les raons que justificaven la posada en marxa de les mesures de vigilància, si es podien haver adoptat “mesures menys intrusives” per a la privacitat i si accedir al correu va ser possible sense coneixement del demandant.

Per al tribunal, la decisió no vol dir que un cap no pugui revisar els correus professionals dels treballadors o acomiadar-los pel fet d’usar recursos amb fins personals. La clau és que “la vigilància vagi acompanyada de garanties adequades i suficients contra els abusos”. Així, l’advertència de qui ha ofert la feina “s’ha de produir abans que s’iniciï la vigilància, en particular si afecta el contingut de les comunicacions dels empleats”, fet que no va passar en aquest cas, segons la majoria dels magistrats de la Gran Sala del Tribunal.

La companyia on treballava Barbulescu el va informar que havien vigilat les seves comunicacions i que els registres demostraven que havia utilitzat internet amb finalitats personals, per la qual cosa l’empresa li va rescindir el contracte, una resolució ara rectificada.