Primers voluntaris per als refugiats

No era una cita a cegues, però gairebé. Setze grups de mentors van trobar-se ahir per primer cop amb les persones refugiades que a partir d’ara i durant un any acompanyaran perquè puguin assolir la plena autonomia , en una acció prevista en el Programa Català de Refugi . “No és el mateix, però parlàvem que estem una mica com si fos una adopció. Amb nervis esperant com serà aquesta persona”, deia ahir Anna Sasot, una de les voluntàries que ha fet la formació i que, juntament amb la Marisa Aledio, van conèixer ahir el noi d’origen gambià amb el qual les han emparellat. En sabien poc, d’ell, però tindran temps per saber-ne molt. La seva funció, amb dos amics més, en Joan i l’Ignasi, serà fer de referents del noi en una societat i en un país que és diferent del seu d’origen. “Sabem que necessita trobar feina i millorar en la llengua”, apuntava la Marisa. Precisament són consultora en recursos humans i tècnica en recursos humans, respectivament. Totes dues es mostraven il·lusionades de poder col·laborar a fer una mica més fàcil la vida a una persona que ha hagut de fugir del seu país i intenta començar-ne una de nova

“Pensem que podem ajudar a obrir-li portes”, afirmava l’Anna. Portes laborals i portes per ampliar la xarxa social. I aquesta és la idea, que els mentors, que han rebut una formació especialitzada, siguin sempre allà com a punt de referència per als refugiats. Jugar a bàsquet, passejar per la Ciutadella o visitar Montjuïc són alguns dels plans que tenenprevistos els mentors. Nervis. I el gran interrogant és, com en qualsevol cita a cegues, si hi haurà feeling.

També amb nervis la Fotoumata, arribada de Guinea Konakry fa un any, esperava conèixer els seus mentors. “Necessito trobar feina”, repeteix aquesta dona, que diu estar “contenta de ser aquí, però trista pensant en els fills que són allà”. 2.600 persones s’han apuntat a fer de mentors i ja hi ha una trentena d’emparellaments fets.