Horta reclama tota la veritat

Els veïns segueixen amb interès i sentiments enfrontats les novetats sobre la investigació de l'incendi que va afectar el poble a l'estiu

La pluja encara no ha desfet la neu que, la setmana passada, va cobrir Horta de Sant Joan i el cor de la Terra Alta. Amb tot, la fredor del paisatge contrasta amb l'ebullició que viu el poble. La detenció dels autors del foc de l'estiu passat ha provocat «ràbia», «tristor» i també «cansament», pel fet d'haver de reviure un altre cop els dies de la tragèdia. Però també ha portat «satisfacció», ja que els autors del foc en què van morir els cinc bombers ja són a disposició de la justícia. «Si no haguessin mort els cinc bombers, ningú parlaria ja de l'incendi ni s'haurien detingut els dos responsables del foc», afirma Benjamín Amposta, Borràs, el propietari del cafè La Bassa. «Gràcies a la persistència de les famílies dels bombers morts, i després de molt de sofriment, s'està començant a saber la veritat», precisa Jesús Carbó, que a més de client de La Bassa també és regidor independent d'Alternativa per Horta (ApH).

Els diaris damunt de les taules, fins i tot amb exemplars dels dies anteriors, ajuden els clients a conèixer els últims detalls de la investigació. Les notícies els donen la raó. «Per salvar el cul d'algú, ens van voler enganyar, però la gent del poble sabíem que el llamp no havia provocat l'incendi», recorda Borràs. El vespre que es va declarar el foc, ell era a la piscina. Les columnes de fum sortien «a gairebé un quilòmetre» d'on, segons els agents rurals, havia caigut el llamp. «A més, a Horta feia més d'un mes que ni havia tronat», remarca. Ara Borràs voldria veure la resta de fotografies que, abans de fugir, van prendre els dos autors confessos del foc. «Suposo que hi haurà imatges més comprometedores, ja que a la fotografia que ha sortit a la premsa no es veuen encenent el foc», apunta.

Però «el que més ha indignat» aquest veí és la manera com «els polítics i alguns mitjans de comunicació» van tractar l'alcalde, Àngel Ferràs, i la gent del poble. «Si l'alcalde va dir que els comandaments s'havien relaxat, és perquè era veritat», opina Borràs. Mentre el propietari de La Bassa diu això, un client s'apropa i es trau un telèfon mòbil de la butxaca, per mostrar un vídeo del 21 de juliol al migdia. En les imatges es veuen les columnes de fum d'un incendi que sembla controlat, i de fons s'escolten els helicòpters i el vent que començava a bufar. «Gairebé tothom estava dinant a la fonda, amb els comandaments, però tres hores després ja teníem el foc a la serra, al costat del poble», lamenta aquest veí.

«Les explicacions que dilluns donaran al Parlament [els consellers Saura i Baltasar] no ens serveixen de res, perquè aquí ja no se'ls creurà ningú; a qui han de donar les explicacions és a les famílies dels bombers morts», afirma Borràs, que també té un missatge per als partits de l'oposició: «Que ningú aprofiti el que ha passat per fer política.» «Si un polític la caga, ha de plegar», afirma un altre client, Vicent, que a més és regidor de la CHA al Matarranya. «No crec que diguen tota la veritat del que va passar», lamenta. «A Horta, ningú va entendre l'informe dels forestals, perquè la gent que va arribar primer havia vist que l'incendi havia començat en un altre lloc», recorda Vicent. «Les vides humanes que s'han perdut no tenen preu, però ara a veure qui paga tot el dany que s'ha fet», conclou. «Els dos piròmans no podran, i si ho ha de fer la Generalitat, ningú no sap quan podran cobrar les indemnitzacions els veïns afectats», valora Vicent. «Ara es veurà si són tan eficaços com diuen, però després de tot el que ha passat la cosa hauria d'anar més de pressa», argumenta, tot i que considera que el judici «anirà per llarg».

«No som ximples»
«Després de l'incendi, van voler fer creure que la gent dels pobles som ximples», lamenta Vicent. «Havien de tenir més en compte l'opinió de la gent d'Horta de Sant Joan, perquè aquí hi ha hagut incendis des de la prehistòria», recorda. «No es tractava de deixar que la gent agafés les mànegues i apagués el foc, però sí de deixar-se aconsellar pels veïns, que són els que coneixen el territori», hi afegeix. Vicent comparteix amb els veïns d'Horta de Sant Joan la sensació d'abandonament que també tenen, en relació amb Saragossa, els pobles del Matarranya. «Som la frontera; els polítics només vénen quan passa alguna cosa dolenta, per poder sortir a la televisió», critica. «A veure si ara diuen la veritat del que va passar d'una vegada, i la gent estarà una mica més contenta», assenyala Vicent, amb més escepticisme que esperança.
«El primer enemic del poble»
«El que ha passat és una vergonya, però no és cap sorpresa», considera Jesús Carbó. El regidor d'ApH recorda que el conseller Francesc Baltasar no va dimitir durant la crisi de la sequera, i dubta molt que ara ho faci. «La població civil estem desemparats, i hem arribat a un punt en què el primer enemic del poble és l'administració», afirma. Segons Carbó, «ara tot serà culpa dels bombers i dels forestals», quan potser l'informe que van fer «estava ben fet, amb els coneixements, el temps i els mitjans» que tenien els agents rurals per investigar l'incendi. «La Generalitat tenia informes de quatre cossos diferents, però van preferir la investigació dels forestals perquè, si l'origen del foc era per causes naturals, ningú no tenia la culpa de res», apunta Carbó. «A Horta, molt poca gent es creia la versió del llamp», recorda. «Els primers testimonis de l'incendi i les trucades al número d'emergències no lligaven.» «Però tothom semblava més preocupat per donar la imatge que els veïns d'Horta i l'alcalde criticaven els bombers», lamenta Carbó. «Ara, amb tot el que s'ha començat a saber, la gent del poble ha quedat més descansada», conclou.

«Interessos ocults»

gustau moreno

«Ara es comença a saber la veritat, però tinc la mania que hi ha més coses amagades», afirma un dels primers veïns que van trucar al 112, el vespre del 20 de juliol. Com tots els que van alertar de l'incendi en els primers moments del foc, ha rebut diverses visites dels Mossos d'Esquadra en els últims mesos. Aquest veí va ser, també, un dels bombers catalans que van acudir a l'incendi de Nonasp del 1994, en què van morir quatre professionals del parc de Móra d'Ebre. «Des d'un primer moment no em creia la versió del llamp, perquè vaig ser dels primers a arribar», explica. També diu que el lloc en què els dos detinguts van encendre el foc és una zona molt amagada, impossible de veure des dels punts de vigilància que hi ha al massís dels Ports. «A més, per la seua experiència devien saber que els bombers ja havien plegat», hi afegeix. Per la seua banda, Jesús Carbó afirma que «ara cal saber per què els dos detinguts van encendre el foc». «Potser les fotos eren per demostrar que havien fet una feina, perquè a Horta hi ha molts interessos ocults», diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.