El govern de l'Estat proposa una candidatura conjunta catalana i aragonesa
Al mateix temps, però, Aragó eleva el to de la crispació i l'alcalde Belloch adverteix Hereu que no és benvingut a Saragossa
El govern espanyol va voler mostrar ahir una aparença d'exquisida neutralitat. La vicepresidenta, María Teresa Fernández de Vega, es va mostrar encantada que hi hagi dues candidatures «de gran nivell» i va desitjar que guanyi la millor.
Però el govern de Zapatero preferiria que no s'hagués d'escollir. Lissavetzky, màxima autoritat del govern espanyol en temes esportius, va dir en una visita a Tarragona que estaria encantat que les dues candidatures s'asseguessin a parlar i sumessin esforços en un únic projecte sota la marca comuna de «Pirineus».
Seria complicat, perquè el COI demana a les seus candidates que siguin ciutats concretes, de manera que o bé Saragossa o bé Barcelona haurien de fer un pas enrere, o totes dues i buscar una altra seu de consens. No obstant això, Lissavetzky creu que «encara queda molt de temps» i d'aquí al 2015 fins i tot els criteris del COI poden canviar.
Lleida, la Seu i l'Aran ja ho van proposar
El govern espanyol s'uneix així a la idea d'una candidatura unificada que va llançar l'expresident Pasqual Maragall el mateix dia que Hereu anunciava la de Barcelona. Però això no és una idea nova. Ja ho van proposar la tardor del 2008 l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, el de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, i el Síndic d'Aran, Francés Boya. Tots tres van dir en declaracions a El Punt que la candidatura Saragossa-Pirineus hauria d'incloure el Pirineu català, i s'oferien com a subseus. Les principals estacions d'esquí lleidatanes també ho volien. Fins i tot el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va oferir als municipis interessats la col·laboració del govern de la Generalitat per fer valer els seus interessos davant les autoritats aragoneses [vegeu El Punt del 16 d'octubre del 2008].
Però les demandes de Lleida i del Pirineu aranès i català van ser ignorades per la candidatura aragonesa. El novembre passat, quan la candidatura de Barcelona començava a gestar-se amb converses de l'Ajuntament amb alguns alcaldes i estacions d'esquí, Àngel Ros llançava un últim avís a Aragó: o hi ha candidatura conjunta, o hi haurà una candidatura catalana pròpia. Tampoc no hi va haver resposta. Belloch, això sí, havia sentit el missatge d'unitat llançat des de Lleida i el Pirineu català. Ahir l'alcalde de Saragossa intentava enfrontar Lleida amb Barcelona amb l'argument que Lleida volia els Jocs, però Barcelona li ha passat pel davant. En realitat, l'alcalde Ros s'ha mostrat en públic i en privat encantat amb l'anunci de Barcelona, i es mostra confiat que Lleida aconseguirà algun tipus de subseu olímpica en la candidatura catalana.
«Millor que Hereu no vingui a Saragossa»
La negativa d'Aragó a incloure Lleida i les estacions araneses i catalanes en la seva candidatura és lògic si tenim en compte que l'aposta dels Jocs persegueix donar un impuls internacional a Saragossa i promocionar la seva indústria d'esquí, en clara competència amb les estacions catalanes. De la mateixa manera, una candidatura unitària, però ara ja amb Barcelona, encara diluiria més els seus objectius. En tot cas, lluny de la proposta d'unitat llançada per Lissavetzky, ahir l'alcalde de Saragossa va atiar els ànims. Juan Alberto Belloch va advertir Hereu, que havia anunciat que volia anar a Saragossa a explicar-li a Belloch personalment els motius de la candidatura de Barcelona, que no hi seria benvingut.
Aquestes paraules gens diplomàtiques no eren fruit d'un escalfament del moment. Hores abans, el vicealcalde de Saragossa, Fernando Gimeno, havia dit també que, si ell fos Hereu, «a l'últim lloc que aniria ara seria a Saragossa». Gimeno va advertir-lo que es podria trobar que l'escridessin pels carrers. Això sí: el vicealcalde de Saragossa està convençut que el Comitè Olímpic Espanyol elegirà Saragossa-Pirineus pel fet de tenir tot Aragó al darrere i per «representar millor Espanya».
Amb la confrontació, més cohesió a Aragó
Belloch, per la seva banda, va verbalitzar que aquesta aposta de confrontació afavoreix Saragossa: «Els hem d'estar agraïts [a Barcelona] perquè el seu anunci ha despertat una opinió dels ciutadans de Saragossa i d'Aragó que fins ara es miraven els Jocs d'hivern amb escepticisme.» «Una cosa que estava gairebé oblidada, suscita ara entusiasme i cohesió a tot Aragó», va reblar.
El Pallars es mou
Alcaldes, Consell Comarcal i empresaris del sector turístic i de les estacions d'esquí del Pallars Sobirà ja s'han citat per a la setmana vinent per intentar elaborar una estratègia conjunta de la comarca a l'hora de negociar amb Barcelona, un cop es posi en marxa el procés, la seva participació en la candidatura. Tots hi veuen una gran oportunitat però al mateix temps s'ha refredat la il·lusió inicial en veure que Barcelona ha posat més els ulls en les estacions de la Molina i Masella, més pròximes a la capital que les estacions araneses d'Espot, Portainé i Tavascan. Per això, estan disposats a utilitzar totes les seves armes i estudiar la millor manera de posar-les en relleu. Un dels punts en què el Pallars Sobirà vol jugar fort és el Parc Natural d'Aigüestortes, un gran entorn natural que ocupa territori de quatre comarques (Pallars Sobirà i Jussà, Alta Ribagorça i Val d'Aran) com a atractiu de pes. «És un entorn únic i el gran avantatge de la Ribagorça i el Pallars», diu l'alcalde de Sort, Agustí López.
