La beatificació d'un rector de Mataró, la primera feta a Catalunya des del segle XII
El Vaticà ha obert la porta a la possibilitat que aquestes cerimònies es puguin tornar a fer lluny de Roma
El mes de juliol passat, el papa Benet XVI va autoritzar la beatificació del rector màrtir Josep Samsó i Elias, que va morir assassinat l'any 1936 durant la Guerra Civil. Des del segle XII no s'havia fet cap cerimònia d'aquest tipus a Catalunya ja que, fins ara, només es podien fer a Roma. És una novetat que les esglésies locals puguin acollir aquest tipus d'acte, tal com passarà el proper 23 de gener a la basílica de Santa Maria de Mataró. De fet, en certa manera es tracta de recuperar el que es feia a Catalunya, i arreu, fins al segle X. El director del Museu Diocesà de Barcelona, Josep M. Martí i Bonet, explica que fins a l'any 993, les beatificacions les feien els mateixos bisbes amb el consentiment de les esglésies locals i sense la intervenció del Papa. D'aquesta manera, cada diòcesi canonitzava els seus propis sants. Martí i Bonet, esmenta que va passar així amb sants com Santa Eulàlia o Sant Cugat, que van ser beatificats i canonitzats en els seus llocs d'origen.
L'arxiver recorda que en alguns casos, com que Roma no autoritzava les beatificacions, hi havia sants que només eren reconeguts com a tals a les seves diòcesis. En aquest sentit, el canonge i arxiver diocesà, Martí i Bonet, fa referència al cas de Carlemany que, segons explica, només era reconegut com a sant a la diòcesi de Girona.
Però aquest itinerari, que seguien els processos de beatificació i canonització, va canviar a partir de l'any 993. Va ser en aquesta data quan el papa Joan XV va canonitzar el bisbe d'Augsburg, Sant Ulric. Tal com explica l'historiador Martí i Bonet, aquest va ser un fet decisiu ja que, a partir d'aleshores, moltes esglésies i províncies poc organitzades eclesiàsticament van renunciar al seu dret de canonitzar perquè ho fes el Vaticà, fet que li atorgava més prestigi i honor.
Dret de canonitzar
L'arxiver diocesà, explica que des de la canonització de Sant Ulric, progressivament es va anar estenent aquest costum a tota l'Església d'occident. Així va passar amb Sant Marçal de Llemotges, canonitzat per Joan XVIII, i amb Sant Simeó de Siracusa. Definitivament, el papa Innocenci III va determinar que la Santa Seu es reservava el dret de canonitzar. Des d'aleshores i fins ara, a Catalunya no s'havia celebrat cap cerimònia de beatificació. Martí i Bonet explica que tant Joan Pau II com Benet XVI van coincidir a modificar aquesta pràctica, de manera que les beatificacions es puguin fer a les esglésies locals amb autorització prèvia del Vaticà. A diferència del que passa amb els sants, l'historiador recorda que els beats només poden ser venerats en una o diverses diòcesis o bé en temples que pertanyen a la congregació de la qual el beat era membre. Per tant es reconeix el culte local als beats i, amb les disposicions noves, les esglésies també poden acollir-ne la beatificació, sempre que la canonització sigui a Roma. El prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, Angelo Amato, participarà en la cerimònia a Samsó.
Memòria històrica
El 28 d'octubre del 2007 el Vaticà va proclamar beats 498 espanyols, assassinats el 1934, i entre el 1936 i 1939. Considerats per al Vaticà «màrtirs del segle XX», aquesta beatificació multitudinària va omplir la plaça de Sant Pere de banderes espanyoles. La cerimònia va suscitar certa polèmica ja que va coincidir en el mateix mes que la llei de la memòria històrica començava el seu tràmit parlamentari. Les relacions de la Conferència Episcopal Espanyola amb el govern de l'Estat no eren, tampoc aleshores, gaire fluides.
Missa i concerts d'orgue a Santa Maria
e. ferranLa Basílica de Santa Maria de Mataró quedarà petita per la Missa de beatificació. Es preveu que a la celebració que tindrà lloc dissabte vinent a dos quarts de 12 del migdia hi assisteixin més de 2.000 persones. Per això també es preveu habilitar una part de la plaça de davant de l'església amb cadires plegables pels feligresos que no puguin entrar i que podran seguir, a través de pantalles gegants, la cerimònia. Aquest serà l'acte central, en què s'espera que vingui gent d'arreu, entre els quals es compten una trentena de familiars de Samsó, que es desplaçaran des de Terrassa, Saragossa i Salamanca. Els propers dies sortirà a la llum la biografia El Pastor retrobat. El Dr. Josep Samsó i Elías, a càrrec de l'historiador Ramon Reixach. També s'han organitzat conferències i xerrades sobre la seva figura a diferents barris de la ciutat. Tal com explica el seu biògraf, Samsó continua sent un personatge força «desconegut i a vegades malinterpretat perquè injustament se l'ha volgut relacionar com a favorable al franquisme».
Per acabar, s'han programat dos concerts a l'orgue monumental que es va construir quan era rector. A iniciativa seva, l'instrument es va poder fer gràcies a les subscripcions populars, que van ser tantes que es va poder fer de grans dimensions. La prova és que aquest orgue va arribar a tapar la rosassa de la basílica. Els concerts programats tindran lloc el 30 de gener, a càrrec de Montserrat Torrent, i el proper 6 de febrer, en què tocarà l'organista de la basílica Raúl Prieto.
Josep Samsó va ser rector de Santa Maria durant disset anys, des del 1919 fins al 1936, quan el van assassinar. Va ser l'època en què la parròquia, a més de restaurar-se, posar-hi electricitat i instal·lar-hi l'orgue, va viure un gran dinamisme. Es van crear el Cor de les Santes i, al Foment, els Armats (1924) i l'Associació de Pessebristes (1935), i pren forma el diari local El Pensament Marià. El catecisme tenia la fama de ser el més ben organitzat de l'Estat espanyol.
Barcelona acollirà a l'abril la segona beatificació
Després de la beatificació del rector Samsó, el caputxí Josep Tous Solé, nascut a Igualada (1811-1871), serà el segon català beatificat enguany a Catalunya, en aquest cas a Barcelona.
El papa Benet XVI va aprovar aquest mes de desembre passat la seva beatificació. El caputxí J. Tous i Solé, que va viure des de ben jove a la ciutat comtal, va ser el fundador de la congregació de la Mare del Diví Pastor. L'acte de beatificació està previst per al pròxim 25 d'abril i tindrà lloc a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
El catequista màrtir
Josep Samsó va destacar per una intensa activitat d'ensenyança religiosa a Mataró
Josep Samsó i Elías va néixer el 17 de gener del 1887 a Castellbisbal. Fill d'un farmacèutic, mort quan ell era infant, amb la mare i la germana van marxar a Rubí. Mentre estudiava als Maristes va sentir la vocació religiosa i va entrar en el seminari de Barcelona. Acabats els estudis, marcats per una salut delicada, va ser ordenat sacerdot el 12 de març del 1910. La primera missa la va oficiar a la capella del Centre Obrer Catequístic de la Sagrada Família.
El 23 maig d'aquell any va ser enviat a Argentona a fer de vicari de la parròquia de Sant Julià, on va començar a destacar per l'ensenyament del catecisme, una de les característiques que van marcar el seu record en la gent que el va tractar. Tot i la bona acceptació que va rebre de la congregació d'Argentona, l'any 1916 va guanyar unes oposicions a la parròquia de Sant Joan de Mediona, a l'Alt Penedès. Fins al cap de tres anys Josep Samsó no va retornar al Maresme com a rector de la Basílica de Santa Maria. Van ser disset anys els que es va mantenir al capdavant d'aquesta parròquia, on va destacar per la seva tasca pastoral.
Conegut i respectat
Testimonis de l'època el recorden com un home seriós, però capaç de provocar cua en el confessionari i de reunir centenars d'infants durant les jornades de catecisme. El rector de Santa Maria també va fomentar el cant popular durant les celebracions eclesiàstiques, la pràctica d'exercicis espirituals per a homes i va aconseguir que Santa Maria fos erigida com a basílica menor.
Definit com a home amb una gran capacitat de treball, abnegat, recte i amb caràcter, va ser posat a prova durant els fets del 6 d'octubre del 1934. Un escamot armat va entrar a Santa Maria i va provocar un petit incendi a l'altar major mentre amenaçava Samsó i altres membres de la parròquia perquè participessin en la destrucció del temple. Finalment, segons recullen les cròniques d'aleshores, les flames no van provocar gaire desperfectes i el campaner de Santa Maria, que havia aconseguit burlar l'escamot, va donar la veu d'alerta i un grup de ciutadans va arribar a temps d'auxiliar el rector i evitar mals majors.
Samsó va interpretar aquell episodi com un avís que la situació empitjoraria. Tot i això, va continuar amb les seves tasques sacerdotals fins al mateix 19 de juliol. Aquell diumenge va marxar de la rectoria i va buscar refugi a cases de feligresos, primer a la família Junqueras i seguidament al matrimoni Ximenes Cuadrada. Amagat en un immoble del Carreró, a tocar de Santa Maria, el 27 de juliol –diada de les patrones de Mataró Juliana i Semproniana– va ser testimoni de la destrucció de les estàtues que coronaven la façana de la basílica.
La situació s'agreujava per moments i la seguretat del clergue i de la família que l'acollia perillava. El 29 es va decidir que marxaria en tren cap a Barcelona per buscar el suport de familiars i amics. Però abans de marxar es va tenyir els cabells i s'havia deixat créixer el bigoti. Amb ulleres i abandonada la sotana per un vestit de carrer, va arribar a l'estació de Mataró a primera hora del matí.
Reconegut
Com recorden els testimonis, a l'andana hi havia molt poca gent i el rector va intentar passar desapercebut. Tot i la disfressa, una dona el va reconèixer i va donar l'avís als milicians. El van fer agafar i el van portar a la presó de la ciutat. Josep Samsó s'hi estaria un mes abans que no el matessin. L'1 de setembre, milicians de la CNT que marxaven al front d'Aragó van exigir matar Samsó. El van portar al cementiri i li van disparar un tret a la cara. Samsó va morir amb els braços en creu, de cara a Mataró i havent abraçat i perdonat els seus executors.
Beat Samsó, venerable Peiró
El bisbe cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va presidir l'any passat l'ofici de la festa major de Mataró. El que no sap tothom és que en acabat en comptes de tornar a Barcelona va anar a visitar a casa seva la Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró, per explicar-li el sentit de la beatificació de dissabte de la setmana vinent. Quin gran gest, el del bisbe i cardenal. Que diguin el que vulguin, que vomitin tot el seu fel aquests integristes amargats de la pàgina web Germinans-Germinábit que tenen a Mataró un actiu corresponsal –anònim, és clar– que si es dedica a repartir floretes al Doctor Samsó és només per carregar contra el bisbe cardenal, contra alguns organitzadors de l'acte de dissabte i contra Joan Peiró. (Els de Germinans-Germinabit han reproduït, traduint-lo a un castellà horrorós, algun article meu per fer-se'l propi. S'ho poden estalviar). Martínez Sistach sap que si Samsó és a mig camí de pujar als altars catòlics, Peiró –líder anarquista que va abominar de la mort del rector més estimat de Mataró i que també va patir martiri i va ser afusellat, ell a mans de Franco– té igualment la devoció, a la ciutat i a fora, de tots els que creuen en la pau, la justícia i la llibertat. La Guillermina va agrair el gest del bisbe cardenal. Això sí que és reconciliació neta d'odi.
