Societat
Ja pot ploure, a Sant Aniol d’Aguja
L’apadrinament de centenars de teules per cinc euros cadascuna ha permès pagar la coberta del futur refugi al cor de l’Alta Garrotxa
La coberta de l’annex de la rectoria de Sant Aniol d’Aguja es completarà d’aquí a pocs dies, quan es col·loquin les darreres teules. Tot i que aparentment són peces normals i corrents, en realitat són molt especials: moltes han estat apadrinades per associacions, institucions i particulars, que han donat cinc euros per cadascuna. Les peces patrocinades porten inscrits noms, dedicatòries, dibuixos... que han fet els donants. “Amb l’apadrinament hem pogut pagar el cost de les aproximadament 4.000 peces de les teulades de l’annex i de la rectoria pròpiament dita, que ja vam cobrir fa dos anys”, explica Quim Oliver, en Xari, un dels culpables de l’ambiciós –i romàntic– projecte de recuperació dels edificis com a refugi excursionista en un punt emblemàtic de l’Alta Garrotxa. Les aportacions acabaran sent anònimes del tot, ja que les teules amb grafits –dibuixats només en una cara– s’estan posant en les files còncaves. L’altra meitat –les col·locades de manera que canalitzen l’aigua– són peces de més qualitat que, o bé s’han comprat o bé s’han rescatat d’antigues cobertes de cases de la zona, incloent-hi Sant Aniol.
Amb tots dos edificis tapats, el projecte arriba a un punt d’inflexió. Si es compleixen les previsions, l’estiu vinent ja es podrà fer servir el refugi lliure, condicionat a l’annex. Per a l’edifici principal, caldrà més temps, segurament entre dos i tres anys, calculen els promotors, agrupats amb el nom d’Amics de Sant Aniol d’Aguja. S’hi porten gastats uns 350.000 euros, aportats per la Diputació, la Casa de Catalunya a Perpinyà, la Generalitat, l’Obra Social de La Caixa, ajuntaments, empreses i particulars. També es fan activitats –com ara concerts– per recollir diners. Per acabar-ho, pensen que caldran entre 250.000 i 350.000 euros més. Falten els interiors, les obres del sistema de sanejament i dels equipaments de captació d’aigua i d’energia. Respecte d’això últim, volen posar plaques solars i, a la riera, una turbina que es mouria amb un salt d’aigua. Quant al sanejament, en no existir clavegueram, hauran d’instal·lar un sistema de depuració per decantació i filtres naturals que deixi les aigües negres tan netes com sigui possible abans que arribin a la riera.