Gegants per tancar les Fires

La cercavila de gegants i altres figures va tancar ahir oficiosament les Fires de Girona, ja que el castell de focs que ho havia de fer oficialment s’havia suspès fa dies a causa de la situació política del país. I és que les coincidències a vegades poden ser molt cruels i, en cas d’haver-se fet l’espectacle pirotècnic, hauria coincidit amb les hores crucials que el president de la República Catalana i exalcalde de Girona, Carles Puigdemont, i quatre consellers vivien davant de la justícia belga. Sí que hi va haver un succedani de focs artificials al Mas Ramada de Vila-roja, un barri gironí que alguns han autodeclarat territori espanyol.

Per tot plegat, doncs, la cercavila va ser l’acte més rellevant de l’últim dia de les Fires. Després de la plantada al parc del Migdia dels gegants, lleons, mulasses i capgrossos de les 24 colles participants i de l’animació dels Manetes, tots els participants van enfilar cap a la plaça del Mercat del lleó, on es va fer la ballada conjunta. Moltes de les figures lluïen els llaços grocs amb què els ciutadans reclamen l’alliberament dels presos polítics, com ara els gegants de la Bisbal del Penedès, per posar un exemple, i en el cas dels gegants de Celrà fins i tot duien penjats cartells reivindicatius. En aquesta cercavila, que estava encapçalada per la colla local Fal·lera Gironina i els quatre gegants de la ciutat, hi havia també les colles de Perpinyà, la divertida parella de gegants de Moià caracteritzats com prehistòrics, un gegant d’estètica manga de Martorell i la filla dels gegants de Santa Coloma de Farners –tots amb vestits tradicionals catalans–, que ballava amb la mà enlairada, una postura poc típica d’aquestes figures. Eren molt espectaculars el lleó i la mulassa de Barcelona, també la de Castellbisbal. Van ser molt celebrats els grups de grallers i timbalers de Granollers, que feien versions de música pop, i especialment emotiva la comitiva de la faràndula infantil, amb rèpliques a escala petita dels gegants de la ciutat de Girona. La programació de la resta del dia es va completar amb sardanes i diversos actes culturals. Les atraccions de la Devesa, doncs, van ser un bon refugi per a les últimes hores de les Fires de Girona.

L’hostaleria de Girona va fer un balanç “molt positiu” de les Fires de Sant Narcís, segons informa l’ACN, sobretot durant els dos caps de setmana en què s’ha fregat el ple absolut. Unes bones xifres que des del sector ja esperaven. El president de l’Associació d’Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona, Josep Carreras, va concretar que les Fires “mai fallen” i sempre registren una ocupació alta, tot i que va reconèixer que la festivitat de Tots Sants “ha caigut malament”, i això ha fet ressentir l’ocupació entre setmana. Carreras també va subratllar que, més enllà de dissuadir els visitants, l’oferta d’oci i cultura que s’ofereix per Fires de Girona ha servit perquè molta gent “desconnectés” de l’actualitat.