Girona és la demarcació catalana on ha augmentat més la densitat de població
Salt és el municipi gironí amb la densitat més alta, amb 4.444 hab/km², i Albanyà amb 1,51 hab/km², la més baixa
Les comarques gironines i, per extensió, Catalunya es podran considerar territoris densament poblats o no segons amb quins altres es comparin. D'entrada, la densitat de població mitjana de Catalunya de 229,4 habitant per quilòmetre quadrat és superior tant a la mitjana espanyola de 90 hab/km² com a la de la UE, de 114,8 hab/km².
Si es pren com a referència aquesta dada, la demarcació de Girona supera de poc la mitjana europea. Malgrat això, el que és inqüestionable és que els últims s'han produït canvis importants a causa, principalment, del fenomen migratori, que ha estat més fort que en altres zones. Això explicaria, en part, que les comarques gironines siguin les capdavanteres en el creixement de la densitat de població.
Des de principis de segle, l'augment a les comarques gironines ha estat del 29%, seguit pel 28,4% de Tarragona, el 16,6% de Lleida i el 12,6% de Barcelona, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Si es va enrere en el temps i es pren com a referència el 1986, la densitat de població gironina ha augmentat un 49,4% (de 82,9 hab/km² a 123,9 hab/km²), igual que a Tarragona i molt per sobre del 19,7% de Lleida i el 17,2 de Barcelona.
La Selva, al capdavant
Per comarques destaca el comportament de la Selva que des del 2001 ha augmentat un 40% la densitat de població (de 117 a 165,5 hab/km²) i és la segona comarca catalana amb un major augment, després del 56% registrat al Baix Penedès. A la part oposada trobem el Ripollès, que no només és la comarca menys densament poblada sinó que en comparació amb el 1986 ha anat a la baixa [vegeu el gràfic]. No obstant això, entre el 2001 i el 2008 va tenir una lleugera recuperació (va passar de 26,9 a 26,8 hab/km²).
El descens de densitat només s'ha produït a quatre comarques més: el Barcelonès, el Pallars Jussà, el Priorat i la Terra Alta. Malgrat tot, el Barcelonès es manté com la comarca més densament poblada de Catalunya amb 15.447,6 hab/km², a anys llum de la que ocupa el segon lloc: el Baix llobregat, amb 1.609,5 hab/km². En tercera posició hi trobem el Vallès Occidental amb 1.478,8 hab/km².
La mala fama històrica de l'alta densitat
La densitat de població té moltes connotacions negatives tant si és per excés com per defecte. Si és per excés, té una mala fama històrica, ja que s'associa al caos i a la congestió, fins a relacionar alta densitat amb viure malament. Així es manifesta el doctor del departament de geografia humana de la UdG, Joan Vicente, que puntualitza que al món acadèmic el debat gira al voltant dels problemes de la baixa densitat, i més concretament del major cost que té el model de cases unifamiliars enfront dels pisos. Entre els aspectes negatius del model de baixa densitat hi ha el fet que implica un major cost del sòl, obliga els ciutadans a invertir més temps en desplaçaments i té un cost energètic més gran. Un estudi va posar de manifest que els serveis públics costen sis vegades més quan hi ha una densitat de població baixa. Per exemple, un fanal dóna llum a vint persones en una situació d'una densitat mitjana, mentre que en una densitat baixa en la mitjana és de cinc persones.
El cost de la baixa densitat
Vicente insisteix que la baixa densitat és cara i que actualment el debat tant a Europa com als Estats Units gira al voltant d'això. Admet que les poblacions densament poblades també tenen altres problemes, principalment socials, però adverteix que els ciutadans només són conscients d'això i no tant dels costos de la baixa densitat. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va redactar un seguit de criteris sobre planejament territorial que ja apunten algunes de les idees entorn del debat sobre la densitat de població. El punt quatre fa referència a la necessitat de moderar el consum de sòl i després d'admetre que seria irreal creure que no caldrà ocupar més territori a causa de les perspectives de creixement demogràfic i de les noves infraestructures, s'assegura: «Els plans territorials hauran de fomentar, directa o indirectament, la utilització eficient de les àrees urbanes i, en el seu cas, la renovació i rehabilitació dels teixits urbans.»
«Tenim el risc de desaparèixer»
anna viñas
«Som hereus de la construcció dels setanta»
anna viñas
Meranges, a 1.540 metres, el poble més alt
Gairebé la meitat dels municipis gironins, 106, estan a menys de 100 metres d'altitud, és a dir a gairebé el mateix nivell del mar. Un total de 45 municipis més es troben a una altitud d'entre 100 i 200 metres; 33, entre 200 i 600 metres; 14, entre 600 i 1.000; 21, entre 1.000 i 1.500, i un, a més de 1.500, Meranges, que es troba a 1.540 metres i que de fet és el municipi més alt de Catalunya. A les comarques gironines després ja segueix Toses, a 1.444 metres d'altitud. A tot Catalunya gairebé 400 municipis es troben a una altitud de 200 a 600 metres i 357 més estan per sota dels 200.
Catalunya té menys densitat que Bèlgica
La densitat de població de Catalunya és menor a la de Bèlgica i els Països Baixos, que tenen una superfície semblant. Bèlgica té una densitat de 350,4 habitants per km² i els Països Baixos de 485,3 hab/km². Si la comparació es fa per nombre d'habitants, el de Catalunya és semblant al de Suïssa, 7,5 milions, i Bulgària, 7,7 milions. Però els supera clarament en densitat, ja que aquesta és de 188,8 hab/km² a Suïssa i de 69 hab/km² a Bulgària. Quant a altres països europeus, a Alemanya és de 230,4 hab/km², a Dinamarca de 133,8 hab/km², però de 63,7 hab/km² a Irlanda i de 85,6 hab/km² a Estònia.
Un territori ocupat per boscos
El territori gironí està ocupat per boscos que sumen 316.032 hectàrees, segons dades del 2007 de l'Idescat. També hi ha 60.024 hectàrees de secà i gairebé la meitat, 32.634, de regadiu. Pel que fa al sòl urbanitzat, que inclou el sòl urbà, l'urbanitzable i l'ocupat per infraestructures, comprèn 35.925 hectàrees, menys que les 39.646 de l'any 2001. La comarca de la Selva és la que té més sòl urbanitzat: 8.729 hectàrees contra les 6.651 del 2001. En segon i tercer lloc hi ha l'Alt i el Baix Empordà, amb la diferència respecte a la Selva que la superfície urbanitzable ha baixat en relació amb el 2001.
Castellfollit de la Roca no arriba a 1 km²
Més de la meitat dels municipis gironins, 120, tenen una superfície de menys de 20 km²; 76 fan entre 20 i 50 km², i 27, entre 50 i 200 km². Entre els que tenen el terme municipal més ampli hi ha Albanyà, Arbúcies, Camprodon, Santa Cristina d'Aro, les Llosses, Torroella de Montgrí, la Vall de Bianya i la Vall d'en Bas. Entre els municipis més petits destaca el cas de Castellfollit de la Roca, que té un terme de menys d'un quilòmetre quadrat i que, a més, està entre els deu primers amb més densitat de població, tot i que té molts menys habitants que la resta de municipis del rànquing.