“El de Vilandeny és el pessebre del Bages, el Solsonès i el Berguedà”

Vam començar el pessebre a Gargallà el dia de Nadal. Res... vam fer la representació del naixement i quatre pastors per no fer tan avorrida la sortida de missa. Se’ns van escapar les cabres, fins i tot. L’any següent vam pensar a fer-ho a Vilandeny. No teníem res. Però algunes dones grans amb molta traça van fer túniques amb teles de matalàs. Es va fer tot molt rudimentari però va quedar bé. Era molt més petit. Però cada any s’hi van anar afegint quadres.

Estar a la comissió vol dir organitzar-ho tot. Preparar els quadres, preparar la roba, dir als figurants on s’han de posar, la il·luminació... La llum és molt important. Canvia tot. També ho preparem tot per donar als visitants cansalada a la brasa amb torrades i allioli de codony al final. Sembla un quadre més del pessebre. A més, organitzem un dinar per als actors i organitzem alguna visita a algun altre pessebre.

El que el diferencia més és que no hi ha barreres arquitectòniques. Pots anar amb cadira de rodes, amb cotxet, i no tindràs cap problema perquè és tot pla. És important avui dia per no haver de deixar ningú sense veure el pessebre. També que els actors, els figurants, ho fan molt bé. Tant que hi ha gent que ens pregunta si realment són persones de veritat. Els veuen tan quiets... A més, crec que està força polit. Sempre es podria fer molt més si busquem tres peus al gat. Hi ha detalls, però està molt bé.

Sempre s’hi afegeixen quadres o se n’han de canviar per les circumstàncies. Aquest any, per exemple, a la primera casa quan arribes han arreglat els coberts, ho han fet tot nou, i això requereix fer unes coses diferents per a un espai que també és diferent. Una de les novetats és que aquest any hi ha com un dipòsit que aprofitarem per posar-hi les rentadores perquè sembla un safareig.

El dels àngels és molt espectacular perquè sembla que estiguin penjats i baixin de dalt. Hi ha un àngel en una cantonada i te’l trobes de cop. Tots tenen el seu encant perquè el corral de les ovelles amb la canalla i els xais el trobo molt maco també. El de les gallines és perfecte. No sabria quin triar. Però un que m’agrada molt és el captaire.

Entre 1.200 i 1.500 persones sumant les quatre funcions. Depèn del fred que fa. Un any el vam fer sobre la neu i encara van venir 80 persones.

Per Nadal i Sant Esteve és quan ve més gent, poden ser unes 280 o 300 persones.

Un centenar de persones de Montmajor, Sant Feliu de Lluelles, Sorba, Gargallà, Cardona i Solsona. És el pessebre del Bages, el Berguedà i el Solsonès. Com que està al límit, és el pessebre de les tres comarques. Per això és un pessebre amb certa gràcia.

Sí, però tot són gent que eren fills d’aquí. Tots tenen una relació amb el poble. Tornen per ajudar-nos a fer el pessebre. Venen ells, la dona, els fills. Ve tota la família. Hi ha gent que ens ha demanat participar-hi però diem que no si no tenen un lligam aquí. A més, el pessebre és petit, no hi cabríem.

S’ha mantingut sempre. Si no venen és perquè estan malalts. Trobem a faltar molta gent gran que hem perdut pel camí.

Crec que és autèntic perquè el que espellofa blat de moro ho fa de veritat. El ferrer treballa de veritat. És molt real. I els que estan quiets ho estan de veritat. No és com en llocs on veus que en comptes d’estar quiets van mirant la gent o rient. Sempre diem que els figurants han de fer com si no hi hagués ningú. El pessebre barreja quadres estàtics i quadres amb moviment perquè trobem que és bo que si es pot es faci de veritat, però en alguns casos no es pot fer i llavors es fa quiet. A més, sempre s’ha buscat aprofitar l’entorn que tenim.