Dones en majúscula

Dones. Dones en majúscula. Dones amb història que han passat a la història, però que no han rebut el reconeixement que es mereixien. Així presenta la presidenta de l’Alba Associació de Dones de la Garrotxa, Catalina Sellas, el llibre Dones en majúscula, que pretén fer un homenatge a 37 dones que són un referent, però que sovint no han rebut el tracte que es mereixen com a tals. Ha anat publicant els articles al setmanari olotí La Comarca al llarg d’aquest any amb el mateix títol que el llibre i amb motiu del 25è aniversari de l’associació. La selecció de textos és de Roser Bartrolí i de Mariàngels Coma, la redacció, d’aquesta segona i l’edició, de Núria Llop.

La selecció és molt eclèctica. A tall d’exemple, qui lleixi el llibre coneixerà que Ermessenda de Carcassona (975-1058) no va ser només la dona del comte de Barcelona, Girona i Osona Ramon Borrell, sinó que va participar activament en el govern i les campanyes militars; que Dolors Aleu (1857-1913) va ser la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol; que Leonor Ferrer (Barcelona, 1874-1953), la primera amb el títol de delineant; que la primera aviadora catalana va ser Maria Josep Colomer Luque (Barcelona, 1913- Surrey, 2004), i que la primera jutgessa catalana de l’Estat espanyol va ser Maria Lluïsa Algarra Coma (Barcelona, 1916- Mèxic, 1957).

El llibre inclou també un record per a les dones obreres, anarquistes i sindicalistes de Mujeres Libres, moltes mortes durant la Guerra Civil espanyola i també per les milicianes al front. També té un record per a la presidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals, morta a Barcelona el 2016, per a l’escriptora Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) i per a l’activista política i cultural i veu poètica del moviment feminista Maria-Mercè Marçal (Ivars d’Urgell, 1952- Barcelona, 1998). La llista es completa amb la religiosa i escriptora valenciana Isabel de Villena (1430-1490), la mercadera catalana a la Mediterrània Caterina Llull (1440-1495), la humanista Juliana Morell (1954-1653), la impressora de la Universitat de Cervera Maria Antònia Ibarra (1739-1805), la pionera del sindicalisme a Catalunya Isabel Vilà (1843-1896), la pintora i professora de dibuix Emília Coranty (1862-1944) i la dirigent anarcosindicalista i lluitadora pels drets de les dones Teresa Claramunt Creus (1862-1931). La nòmina inclou també la cap del periodisme professional Carme Karr Alfonsetti (1865-1943), la novel·lista Caterina Albert i Paradís (Víctor Català) (1869-1966) i, entre d’altres, l’educadora de ciutadanes i creadora de la Biblioteca Popular de la Dona Francesca Bonnemaison Farriols (1872-1949).