“La llufa gegant de Tremp és la innocència, no pas la ingenuïtat”

L’Aixecada del Ninot és una tradició que se celebra des de fa 41 anys a Tremp. És ràpid d’explicar: tan senzill i tan complicat com penjar una llufa gegant al campanar de Tremp.

Fa set metres de llarg per sis d’ample. Té un esquelet de fusta i li donem cos amb cartrons i diaris. Per pujar-la, fem servir un sistema de cordes i politges que es fa anar des de dalt del campanar. A la tarda, es fa una celebració a la plaça, per acabar despenjant la llufa mentre es canta una cançó del ninot, i posteriorment es crema.

És una cançó que van crear els fundadors de l’associació La Casa del Sol Naixent, fundada tres anys més tard que la primera Aixecada del Ninot. La cançó s’ha de cantar perquè els infants, mentre la canten, són els que fan moure el ninot i aconsegueixen que baixi del campanar.

Els fundadors de la iniciativa expliquen que el que pretenien en el seu dia era destacar la innocència, no pas la ingenuïtat, tant la dels nens com la innocència vinculada a l’art i a la creativitat. És bonic veure com els nens, simplement cantant una cançó, aconsegueixen que una llufa que per a ells és enorme, gegantina, pugi dalt d’un campanar i després baixi.

Que en tinguem constància, no n’hi ha cap altra a Catalunya, ni a l’Estat espanyol, ni enlloc. És una tradició pròpia de Tremp.

No sé com va anar el primer any que es va fer. Però, en tot cas, sempre s’ha pogut fer sense problemes. Nosaltres ara demanem permís al mossèn, a través de l’Ajuntament, que és qui coordina els actes de Nadal, i a més de donar-nos permís per posar-la, també ens permet pujar dalt de tot del campanar per fer anar les cordes.

En absolut. I des d’abans de penjar-la. Al migdia, quan preparem el ninot i el pugem, sempre hi ha un grupet de gent que s’apropa i s’ho mira. Aquest any, a més, hem muntat un taller infantil a les onze del matí perquè els nens ens ajudin a decorar la plaça i muntar la llufa. Després, a la tarda, també tenim novetats. Aquest any no farem la cercavila d’altres anys, perquè hem vist que a les set de la tarda a Tremp a finals de desembre sempre fa massa fred, i hem preferit muntar un espectacle a la plaça mateix, on farem també la xocolata amb melindros, i on també atorgarem per primer cop un premi, el Llufaire de l’Any.

És un premi que creem per primera vegada amb la idea de donar un nou impuls a la festa, que la gent del poble se l’acabi de fer més seva. Cada any donarem el guardó a algun personatge, associació o col·lectiu de Tremp que hagi destacat per la seva trajectòria. No és un premi satíric, al contrari: és un reconeixement, com a Sant Sadurní tenen el dels Ambaixadors del Cava, per exemple. Un premi ciutadà. Aquest primer any escombrem una mica cap a casa i l’atorguem a Xavier Baulies. És un dels fundadors de l’entitat, és l’autor de la música de l’Aixecada del Ninot. A partir d’ara, el Llufaire de l’Any tindrà l’honor de fer l’encesa del ninot.

Sí que ho és! Quan el matí del 28 surts al carrer, és divertit passejar i descobrir-les: que han deixat totes les taules i cadires dels bars del passeig arrenglerades al centre, o que han canviat de nom l’Ajuntament, o que han posat plaques satíriques en alguns carrers... Hi ha molta tradició i segur que aquesta nit [la d’ahir per al lector] hi haurà un cert moviment clandestí de bromistes pels carrers del poble.

És una entitat juvenil i cultural. A més del ninot, fem moltes activitats al llarg de l’any, com l’esplai i les colònies d’estiu per a Tremp i la comarca, la rebuda del patge i la cavalcada de Reis, i també el premi de narrativa curta Vent de Port, un dels més coneguts del país.

Sí, soc president de l’entitat des de fa tres anys, però la meva feina és fer de periodista. Treballo a Pallars Digital i des de fa uns mesos, a Ràdio Tremp, que s’acaba de muntar amb la direcció de Jordi Ubach. És la tercera etapa de la ràdio. Ja n’hi havia hagut als anys seixanta i als vuitanta, i ara torna de nou. Amb butlletins informatius, entrevistes, esports, radiofórmula... La intenció és que la vida de Tremp i la comarca tingui veu a la ràdio.