Tornar a casa

En sortir de l’autopista tot s’esdevenia familiar: la rotonda del centre comercial, l’hospital nou, els camps salvats del ciment... Tenia la cara enganxada al vidre del cotxe, els ulls il·luminats, l’emoció continguda fins que de cop van brollar les paraules mentre anava assenyalant: “La plaça del barri, la meva escola, en aquest bloc tenia el pis la mare...” Era el 16 de juliol del 2016 i la Mariama (nom fictici) prenia consciència que era veritat que ella i la seva germana Khady (ídem) havien tornat a casa després de viure un infern de vuit anys i setze dies retingudes al Senegal, on el seu pare les havia deixat el 30 de juny del 2008, fent-los creure que es tractava d’un viatge de vacances.

La història d’aquestes joves gironines porta el nom de l’engany, la crueltat i la revenja d’un marit contra la seva dona; del patiment d’unes filles indefenses però també de la seva resistència i del coratge capaç de protegir a qui s’estima davant les adversitats més extremes, i finalment, de la complicitat de persones, entitats i administracions, totes a l’una i sense descans, per recuperar les víctimes d’un destí imposat contra la seva llibertat. Van ser la Binta Jadama i l’Aya Sima, dues de les referents del projecte Valentes i Acompanyades, les que van alertar sobre uns germans que feia anys que havien marxat i no se’n sabia res. Van aconseguir contactar per telèfon amb la Mariama, que els va expressar el seu desig de tornar i els va facilitar la informació necessària per dur el cas a l’administració. Les notícies que els va donar eren tristes i alarmants: dels quatre fills que aquell home s’havia endut el 2008, dos havien mort de malaltia sense rebre atenció (un nen nascut el 1997 i una nena nascuda el 2000); tan sols quedaven ella, la Mariama, nascuda el 1995, i la Khady, nascuda el 2003. Mariama havia estat casada a la força, era mare d’una nena de dos anys i estava molt preocupada per la Khady perquè ja s’acostava l’edat del seu compromís i, a més, estava desenvolupant signes de la patologia hereditària que havia posat fi a la vida dels germans.

Així, tothom hi va posar de la seva part, especialment Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat; Montserrat Vinyes, cap de la unitat contra la violència envers la dona de la subdelegació del govern a Girona, i el subdelegat José Manuel Sánchez Bustamante. Van telefonar al cònsol espanyol al Senegal, Luis Cacho López de la Calzada, el qual va escoltar les seves demandes, reforçades per documents de la DGAIA, l’Ajuntament de Girona, l’ICD i l’associació Valentes i Acompanyades, i en un temps rècord va emetre un salconduit per a les dues germanes i la filla petita de Mariama i les va embarcar amb rumb a Barcelona. De Tambacounda on s’estaven havien estat rescatades pel xofer Jean Pierre Senghor a instàncies del salesià Carles Gil, que les va acollir durant la tramitació dels papers a Dakar.

Avui viuen juntes i a prop de tres germans petits acollits per dues famílies. La Mariama treballa, la Khady estudia ESO i es tracta de la malaltia. La Mariama parla de la mare, que va morir sabent que dos fills l’havien precedit i sense poder veure el retorn a Girona de les altres dues, tant com s’havia esforçat ella per aconseguir-ho, fins a deixar-hi la salut!