L’època més fosca del Pla de l’Estany
Publiquen una monografia sobre la repressió franquista a la comarca
Les xifres fan esgarrifar: 23 afusellats, 300 persones sotmeses a consell de guerra, 340 internats en camps de concentració espanyols, 235 exiliats (dels quals deu van morir en camps de concentració europeus) i un nombre indeterminat de mestres depurats. Aquest és el balanç numèric de la repressió de la dictadura de Franco al Pla de l’Estany, un cop acabada la guerra. L’historiador Jordi Galofré i l’investigador Miquel Rustullet acaben de publicar-ne una monografia (La repressió franquista a la comarca del Pla de l’Estany, editat pel Consell Comarcal) centrada en tots els pobles de la comarca, excepte Banyoles, que va ser objecte d’un treball similar a càrrec de Galofré, editat per l’Ajuntament el 2005.
“Doble derrota”
A banda de les xifres esmentades, Galofré i Rustullet recalquen un altre vessant de la repressió, com és la instal·lació de la por en les famílies afectades. “Hi va haver una doble derrota, perquè la majoria no parlava del que va passar i es va trencar la transmissió dels ideals a les generacions següents”, van explicar els autors en la presentació del llibre.
1.100 afectats directes
La informació, provinent de molts arxius i del testimoni de famílies represaliades, es presenta ordenada per municipis. S’hi ofereixen els noms, així com abundant material fotogràfic, dels que van ser sotmesos a consells de guerra, els executats (tots, al cementiri de Girona), els empresonats als camps espanyols i els exiliats, així com dels que van morir a camps estrangers, com ara Mauthausen. En total, uns 1.100 homes. “Aquestes són les víctimes directes, però hem de pensar que les seves famílies també ho van ser, fins al punt que els empresonats solien tenir de màxima preocupació la situació en què quedaven la dona i els fills”, van indicar ahir Galofré i Rustullet. Es van donar casos d’amos –van explicar– que expulsaven de les cases la gent que tenia homes a la presó.
El president del Consell Comarcal, Jordi Xargay, va subratllar en la presentació la importància de deixar constància d’aquella etapa de la història local, amb un treball que va qualificar d’“intens, rigorós i acurat”.
