UN RETRAT DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA - 1
Amb un 42% d'immigració, Salt, lluita per integrar les diferents cultures
Els noms de Safia Bouyahda, Montse Prats, Maria Helena Rodríguez, Dori Espeso, Naima Jiach, Imane Taouil i Margarita de Arquer, entre d'altres, s'ajunten en les planes de la revista Dones com a autores d'articles sobre salut, bellesa, antropologia, esport, història local, participació i integració, tot fent de mirall públic diàfan de la diversitat de veus, sensibilitats i cultures que en aquests darrers anys han anat transformant el paisatge humà de Salt, tal com certifica amb dades precises el padró municipal: al 2008 vivien a la ciutat 30.965 persones de les quals 17.720, un 57, 23%, eren de nacionalitat espanyola; 4.855 (15,68%) eren originàries del Marroc; 1.780 (5,75%), de Gàmbia; 1.259 (4,07 %), d'Hondures, i així successivament fins a comptar un total de 76 passaports diferents. En aquest context, doncs, adquireix tot el seu sentit les paraules de salutació de l'alcaldessa, Iolanda Pineda, en el primer número de la publicació: «L'aparició d'una revista promoguda per un grup de dones que ha tingut el coratge de constituir-se en una associació (Amal –esperança– dins del programa Comunitats de Càritas), amb una ferma voluntat d'integrar-se a la societat d'acollida sense que això signifiqui pèrdua d'identitat, representa un petit miracle que ens hauria d'alegrar a tots pel que significa. L'apropament, la coneixença i l'amistat són les bases de la convivència a Salt i a qualsevol altre indret del món.»
Unes bases que s'han de saber assentar en un panorama complex, pel fet inqüestionable també que els canvis han arribat en aquesta vila del Gironès en un període molt curt de temps. El 1999, quan Xavier Coromines, del PSC, va traspassar la vara d'alcalde a Jaume Torremadé, de CiU, els estrangers representaven un 6,06% de la població total; a mitjan 2007, quan a Torramadé el va rellevar Iolanda Pineda (PSC), el nombre havia pujat fins el 43,21%. Una evolució certament espectacular que està posant a prova les estructures socials d'una localitat que amb la independència –aconseguida el 3 de març de 1983– se'n va endur a casa una herència difícil de gestionar. Les deficiències urbanístiques originades als anys setanta, quan l'Eixample es va aixecar pensat més com un barri de l'extraradi de Girona que com un centre de poble, i l'especulació característica del franquisme tardà van deixar carrers estrets, cap zona verda ni equipaments i una de les densitats més altes del món. Avui, en aquest quadrat que va del grup Verge Maria al grup Sant Jaume, al qual s'afegeixen les zones de la plaça de Catalunya i les Teixidores, la majoria dels antics propietaris, emigrants en el seu moment del sud de la península, o bé han prosperat econòmicament i s'han traslladat a zones amb un urbanisme més racional, o bé s'han quedat i han assistit a la compra o lloguer dels habitatges veïns per part dels nous immigrats procedents d'arreu del món, els quals han trobat acollida en els preus més assequibles, especialment en comparació a Girona.
En poc temps s'han aplegat nous costums, noves religions i noves sensibilitats, que han estat observades amb notable preocupació per un sector de la població que els ha percebut com una ocupació del seu espai vital, i ha visualitzat problemes d'incivisme i inseguretat ciutadana combinats amb l'obertura de nous centres de culte, amb la forta pressió que reben els serveis socials en l'actual conjuntura de crisi i amb la concentració d'alumnes nouvinguts en l'escola pública. D'aquesta manera s'expressen Antoni Rodríguez i Maria Cudinach, membres de la plataforma Gent per Salt: «No és normal que els autòctons ens sentim assetjats i discriminats en detriment de persones que vénen de fora, i més quan nosaltres tenim clar que avui quasi tota la delinqüència que registra el nostre municipi procedeix de la immigració. Cal posar-hi més mà dura.»
En un sentit contrari es manifesten Paco Pardo, coordinador dels projectes de Càritas a Salt; Khadidja Bouadjadja, responsable del projecte Comunitats d'aquesta entitat; Sira Kande, Rosalie Belemtougri i Kadidiatou Niang, de l'associació Endavant; Assane Mane, coordinador de l'associació de Senegalesos pel Desenvolupament; Kassim Njie, veterà dirigent d'associacions africanes, i Bacary Sane i Sidya Diedhieu, de l'associació Oudiodiae («ens ajuntem», en diola). Tots coincideixen a remarcar el perill per a la convivència que representa l'intent de fractura social a través de l'associació directa entre immigració i delinqüència, alhora que es reivindiquen com a veïns de Salt disposats a participar en la solució dels problemes que es presentin, ja sigui per desconeixement inicial de les normes de comportament o per determinades actituds realment incíviques. Demanen a l'administració que faci l'esforç necessari per evitar la competència pels serveis i pels recursos entre la població més vulnerable, perquè consideren que en aquest punt radica bona part del malestar existent.
Canviar l'urbanisme
Joan Marquès, gerent de Salt 70, no s'està de dir que «la situació és de crisi greu, generalitzada, que no l'ha provocada ni aquest consistori, ni el de Jaume Torramadé, ni el de Xavier Corominas», però també té clar que el pla de barris, que ha portat setze milions d'euros, s'ha vist llastrat per la gran superfície sobre la qual s'havia d'actuar, «la qual cosa ha fet que una part de la població pensés que no ha servit de res, tot i que el cert és que s'han urbanitzat carrers, s'ha esponjat l'espai, es va tirar a terra Tallers Hernando, s'ha construït una nova plaça, s'ha engegat obra social i s'han contractat mediadors. Es pot criticar i dir que la feina potser és poc espectacular, però la veritat és que ajuda a fixar la convivència».
Des de Salt 70, s'han impulsat iniciatives com la creació de l'Oficina d'Habitatge i la borsa de lloguer social, i s'ha ajudat al consistori a redactar el pla local d'habitatge, que preveu la transformació de les zones més densament ocupades i l'impuls de l'habitatge social per a gent gran i joves. Marquès coincideix amb Andreu Bover, responsable de l'àrea d'Integració i Convivència de l'Ajuntament, que la feina s'ha de continuar fent sense estridència encara que amb constància, ja sigui fent de mediador entre els col·lectius, o posant en funcionament un pla d'alfabetització que ajudi a superar les complicacions derivades de la crisi i la nova pobresa que es viu a determinades comunitats de veïns. «Quan no poden pagar la hipoteca del pis –assegurava Mostafà Shaimi, mediador cultural que a través d'EINA ha intentat donar sortida als conflictes generats per la fallida econòmica– molts no paguen les despeses de comunitat i això provoca tensions a les escales on hi ha uns veïns que no estan disposats a cobrir els pagaments que uns altres no fan, ja sigui per deixadesa o perquè no tenen recursos. Com és pot actuar? Primer, intentant que no esclati la tensió i, tot i que s'han donat casos d'ocupació de pisos, s'han de buscar noves pautes de comportament a les comunitats, fer que els nous veïns se sentin integrats i siguin conscients de quines són les seves responsabilitats.» En aquest aspecte, la feina d'EINA, l'associació que treballa en la millora de la convivència i la cohesió social, ha jugat un paper fonamental en la dinamització i la sensibilització comunitària i l' acollida i formació de joves.
Un problema de pobresa
Arran del cas Vic, Jaume Torramadé, exalcalde i cap de l'oposició (CiU), va sentenciar: «Salt no pot assumir més responsabilitats en el tema de la immigració sense posar en perill el seu model social», i va apostar per crear una associació de municipis amb un alt índex de nouvinguts: «Els ajuntaments estem sols i això repercuteix en temes de convivència, d'escoles i d'atenció sanitària.» L'actual alcaldessa, la socialista Iolanda Pineda, reconeix que en un moment que moltes famílies estan a l'atur els serveis socials es troben en tensió i aclareix: «El problema no és d'immigració sinó bàsicament de pobresa, i s'ha de dir perquè aquesta és una qüestió fàcilment manipulable.» Pineda argumenta que el futur de Salt comporta que «siguem capaços de crear les condicions perquè la gent tingui ganes de quedar-se al poble, que hi vegi bones perspectives, de manera que, a part d'actuacions de mediació i d'acompanyament de propietaris de comunitats, hem de continuar impulsant la transformació urbanística i lluitant contra la densificació del centre». Marquès reforça aquest plantejament: «Cal que Salt trenqui l'estigma negatiu i que gràcies a la feina de tots sàpiga gestionar la diversitat com a motor de cohesió i desenvolupament.»
POBLACIÓ ESTRANGERA
Ciutadans amb qui es pot comptar
P.L. / M.T. / C.VAccepta l'entrevista de bon grat, gairebé com un deure perquè es considera «ciutadà de Salt» interessat a propiciar més bon clima de convivència, i diu que per aconseguir-ho fa falta sobretot «saber-se explicar bé» i «desmuntar els prejudicis sorgits de la falta de relació». Impressor d'ofici, Assane Mane és el coordinador de l'associació de Senegalesos pel Desenvolupament i la Cooperació, una entitat nascuda al 2006 amb més de vuitanta socis que tenen com a principal propòsit mostrar, precisament, que amb ells es pot comptar per contribuir al benestar general de la població: «Formem part de Salt on ens hem estabilitzat i hi han nascut els nostres fills, i volem treballar amb el suport de l'administració i d'altres entitats per a una bona integració que no exclogui ningú i que respecti els nostres valors, que tenen molt d'universals.» Per ara, estan avançant a ritme tranquil mitjançant l'organització de jornades obertes sobre la cultura senegalesa, de diferents cursos de formació sociolaboral i d'un esforç per fer més visible el paper de la dona immigrada, iniciatives amb què pretenen oferir un servei necessari a la vegada que donar-se a conèixer entre els veïns. Assegura que «per desgràcia» no li ha estranyat el rebombori procedent de Vic, ja que «estem en un any electoral» i demana als partits la «responsabilitat democràtica» d'abstenir-se a usar la immigració per reforçar proclames demagògiques, perquè «estimulen els enfrontaments entre la gent i fan més difícil la via del diàleg, que és la bona, la que hem de fer servir per solucionar els problemes.»
«Podem fer molt pel diàleg i la mediació»
Saber escoltar i posar sensibilitat i bones dosis d'esperit constructiu per a la resolució dels conflictes és una de les habilitats que cultiva aquesta activista nascuda a Burkina Fasso, amb experiència en diverses ONG i que en l'actualitat treballa com a mediadora en l'hospital Josep Trueta. Juntament amb Kadidiatou Niang i Sira Kande han constituït l'associació Endavant on s'agrupen dones originàries de múltiples països subsaharians.
