JOAN TOR
ALCALDE DE GISCLARENY, EL MUNICIPI MÉS PETIT DE CATALUNYA
“No patim per desaparèixer, però preocupa ser el poble més petit”
Gisclareny, al Berguedà, ha destronat Sant Jaume de Frontanyà com a poble més petit de Catalunya. Té només 27 habitants. Joan Tor n’és l’alcalde des de fa trenta-dos anys
Gisclareny ha agafat el relleu de Sant Jaume de Frontanyà com a poble amb menys habitants de Catalunya, segons el darrer padró municipal fet públic per l’Idescat. Gisclareny ara té 27 veïns, dos menys que al 2016. El seu alcalde des de fa 32 anys, Joan Tor (CDC), parla de la situació.
Li preocupa que Gisclareny hagi passat a ser el municipi més petit de Catalunya?
Si, és clar que ens preocupa. Això de ser el més petit de Catalunya no agrada gaire, però assumim el que ha vingut i intentarem quelcom perquè puguem tornar a pujar i tornar a tenir més habitants.
Què caldria fer per atraure veïns a Gisclareny?
Aquí una de les coses que ens fa més falta és el tema de les comunicacions. Tenim un camí que va del poble a baix a Bagà. És un camí municipal i costa molt de mantenir-lo tot i que ja hem fet passos perquè passi a ser d’una entitat superior, sigui la Generalitat o la Diputació. De moment no ens n’hem sortit, però és veritat que últimament hem tingut unes reunions i la Diputació ens ha dit que ens l’arreglaria, però això ens limita força. També hi ha el tema de les telecomunicacions. Aquí tenim molt poca cobertura de telèfon mòbil i el wifi no arriba. Pel que fa a telefonia, estem molt malament i això implica que moltes vegades persones que podrien viure aquí i treballar des de casa, pel fet que no hi ha cobertura no poden fer-ho.
Creu que aquestes dues coses farien que més gent visqués al poble, doncs?
Això mateix, sí
S’han plantejat fer algunes polítiques per atraure famílies, com ara oferir feina i habitatge, com s’està fent en algunes poblacions?
No ens ho hem plantejat perquè no tenim feina per donar. Som pobles petits i hi ha el que hi ha. Llocs de treball tampoc n’hi ha. No pots oferir coses que no tens, és clar.
Com és viure a Gisclareny?
La gent jove el que fa és treballar fora. I al que es dedica la gent aquí és al turisme. Hi ha una casa de turisme rural, un restaurant i gent que té apartaments turístics. Nens petits no n’hi ha. N’hi ha un de tres anys. Però tampoc hi ha gent molt gran. Sí que n’hi ha algun que té 70 anys.
Li preocupa el futur del poble pel fet que no hi hagi nens?
Sí, sí, és clar. Hem de pensar que si neix una criatura, quan ha d’anar a col·legi, de col·legi no n’hi ha. Han d’anar a Bagà. Això és un inconvenient més.
Un informe de la UAB descarta que cap dels nuclis petits de la Catalunya Central estiguin en perill de desaparèixer. Però a Gisclareny temen que desaparegui el poble?
Perquè desaparegui no patim, però sí que ens preocupa ser el poble més petit.
Què diria a algú que s’està plantejant anar a viure a un poble perquè vingui a Gisclareny?
Quan vas a un lloc com aquest has de saber de què viuràs. Perquè no és fàcil. No vull dir que sigui difícil viure en un poble petit, però té les seves mancances. Hem de pensar que Gisclareny és un poble de muntanya, el poble està a una alçada, els hiverns són llargs, hi neva, fa mal temps. Has de tenir un tot terreny i això val més diners, implica més consum. Hi ha avantatges però també desavantatges. Quan una persona decideix anar a un lloc s’ho ha de mirar bé.
Quins són aquests avantatges?
És un poble que és maco i s’hi està bé. S’hi està tranquil i això és el que valorem més tots. Per a la persona que li agrada la natura és un lloc ideal.
Com es gestiona l’Ajuntament d’un poble de 27 veïns?
Funcionem per consell obert. Fem plens ordinaris cada dos mesos i extraordinaris quan convé. Es convoca tota la gent i tothom pot venir. Per tenir veu i vot cal estar empadronat. Però pot venir tothom. Com a responsables oficials només hi ha l’alcalde, tinent d’alcalde i tresorer. Nosaltres amb aquest sistema mai hem tingut cap problema perquè tots anem a buscar el mateix, el bé del poble i que tot funcioni. És bo el sistema perquè la gent ho valora i sap la notícia de fonts i no pel que expliquen els altres. Si el ple de l’Ajuntament decideix una cosa no pots dir que no ho sabies perquè hi eres. Va bé que la gent sàpiga el que costa portar endavant un ajuntament.
S’ha plantejat en diverses ocasions la desaparició dels municipis petits. Com ho veu?
Són coses que se n’ha parlat molts cops. Jo els demano una reflexió. Els municipis que tenen menys endeutament són els grans o els petits? Nosaltres no tenim endeutament. I això vol dir que fem una tasca important de valorar el que tens i gastar-ho al teu territori. Nosaltres estem molt acostumats a treballar amb serveis mancomunats, encara que no es valori des de l’administració. La identitat d’un poble no s’ha de perdre mai, però són coses que no estan a les nostres mans.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.