Societat

SANDRA CASTRO

PRESIDENTA DE COLORS DE PONENT, COL·LECTIU LGTBIQ DE LLEIDA

“A l’escola, la canalla ha de sentir parlar de diversitat sexual”

Bibliotecària i mare de 40 anys de dues criatures, una de les quals flueix en el gènere. Fundada fa sols dos anys, Colors de Ponent treballa activament per la igualtat de drets

L
es reivindicacions de gais i lesbianes fa dècades que són al carrer, però molts encara no tenen clar què descriuen les sigles LGTBIQ.
Gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals, intersexuals i queers. Aquests darrers, no s’identifiquen ni com a homes ni com a dones. Les sigles aglutinen col·lectius molt diferents: n’hi ha que tenen a veure amb l’orientació sexual, com els gais i lesbianes i bisexuals. I amb la de gènere, com els queer i els trans; i en l’aspecte biològic, els intersexuals. Aquests col·lectius s’aglutinen per una qüestió estratègica: si gais i lesbianes ja han fet avenços importants en reconeixement social, ara sumem perquè aquesta acceptació s’estengui a altres col·lectius més desconeguts.
Tot i això, amb relació a l’homosexualitat, encara han hagut de lluitar a causa de polèmiques com la del bisbe de Solsona i el professor finalment condemnat. L’acceptació social és més complicada a comarques?
La situació dels col·lectius és completament diferent a la ciutat de Lleida, a comarques de muntanya o a ciutats capitals de comarca. A comarques, les realitats, ja no de trans o intersexuals sinó d’homosexuals, estan totalment invisibilitzades.
Fora les ciutats, doncs, encara hi ha por de sortir de l’armari?
Sí, perquè socialment se t’assenyala. Per això la gent s’estima més viure-ho en l’esfera estrictament privada i és més complicat trobar parelles que s’agafen de la mà o es fan un petó en un espai públic. Aquestes persones ho acaben assumint, però haurien de poder viure i expressar la seva afectivitat lliurement.
En quins eixos treballen?
Acompanyament, visibilització, socialització i reivindicació. I com a serveis: atenció i acompanyament, a través de l’equip d’atenció psicosocial, i també formació i sensibilització. Fa uns dies, vam celebrar el segon aniversari i de fa poc tenim un local propi per fer les atencions i activitats. Som 91 socis de la ciutat de Lleida i de comarques, des d’on cada cop ens arriben més associats. Al territori, la Generalitat està obrint espais d’atenció integral a través dels consells comarcals i ens demana assessorament i formació. Ja treballem al Segrià, la Segarra, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
Colors de Ponent està centrada en l’àmbit escolar. Per què?
En muntar l’associació, ens plantejàvem que la persona que està a punt d’iniciar un trànsit i no sap com dir-ho a la família, tingués un suport. De vegades, el problema el tenen les famílies, perquè no ho entenen o no ho accepten. Paral·lelament, volem incidir en un entorn més ampli i l’educació és fonamental. Per molt que treballis amb la persona per apoderar-la i a escala social, el primer nucli de suport, la família, ha de ser segur. És molt important que la canalla, des de les primeres etapes fins a l’institut, senti parlar de diversitat sexual i de gènere. I a hores d’ara a l’escola encara no se’n parla. No pot ser que es comenci als 16 anys!
I com reforcen aquest entorn?
Fem diferents tipus d’activitats: tallers enfocats a primària, secundària i cicles formatius; i contes per a la canalla. Oferim la nostra programació a escoles, instituts i a través de la Diputació de Lleida, des d’on ens arriben peticions d’ajuntaments i consells comarcals. També ens venen a buscar quan un centre escolar es troba amb una problemàtica concreta. I fem formació a professionals.
És mare d’un nen que flueix en el gènere. Què significa?
Té comportaments de gènere socialment identificats amb una nena: li agrada jugar a nines, estar amb amigues,... I no és un comportament continuat ni persistent. Ara té 9 anys, i ja no és tan freqüent com abans.
Una realitat desconeguda.
Sí, s’ha donat molta visibilitat als infants trans, però la majoria que tenen comportaments no normatius flueixen. Adults i infants estem programats en l’existència de comportaments socials referents a homes i a dones. Quan aquestes criatures comencen a expressar comportaments que no són els que els tocaria, se’ls castiga socialment. La principal dificultat és la incomprensió de la família, que a vegades vol corregir actituds com ara posar-se un vestit o pintar-se els llavis. Acostumen a ser infants molt intel·ligents i, per evitar el rebuig, cenyeixen aquests comportaments no normatius a entorns en els quals se senten segurs.
Quin és el següent pas que li fa falta al col·lectiu LGTBIQ?
Una cosa és una lesbiana blanca d’entre 30 i 40 anys, i una altra és una lesbiana àrab que ha hagut de marxar del seu país perquè no podia viure-hi com a dona lesbiana. El repte de l’associació és aglutinar persones d’altres cultures, ètnies i procedències diverses, perquè qualsevol circumstància que fa diferent una persona n’agreuja els elements de discriminació als quals està sotmesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Fil a l’agulla per fer la segona residència pública per a gent gran

SANT CUGAT DEL VALLÈS
espai

Acaba amb èxit el primer passeig espacial privat de la història

barcelona
MEDI AMBIENT

Tret de sortida per un turisme sostenible de sol i platja al delta del Llobregat

El Prat de Llobregat
medi ambient

Banyoles proposa una ruta en bicicleta pels barris

Banyoles

Finalitzen les obres d’arranjament del local social de Montilivi

girona

Mor un boletaire de 82 a la Vall d’Hebron que havien rescatat d’un forat a Saldes

BARCELONA

La residència Riudeperes de Calldetenes es reformarà totalment el 2025

CALLDETENES
educació

Els alumnes sense plaça d’FP poden tornar a fer la preinscripció entre 19.514 vacants

barcelona
SOCIETAT

Ordre judicial per traslladar els animals de la gossera de Figueres a Albons

FIGUERES