“Volem que la gent gaudeixi dels calçots amb els cinc sentits”

(Guadalupe)Després de vuit generacions de venda directa en el mercat t’adones que la gent prefereix anar al supermercat, encara que no sàpiga què compra, i, veient que els ingressos baixaven per aquest canvi d’hàbits, vaig obrir canals a les xarxes socials (Facebook i Instagram), on cada dia publicava fotos i vídeos de la vida de pagès, amb l’evolució de la planta, des que és llavor fins que es pot collir. La gent venia al mercat i demanava pels tomàquets, que havia vist que ja eren madurs, i les vendes es van multiplicar, amb clients que fins i tot venien de Vilafranca. Els mateixos seguidors ens van suggerir que estaria molt bé poder visitar l’horta i, com que tinc una empresa d’esdeveniments, ho he tirat endavant.

(G) És una ruta guiada interactiva d’una hora de durada que acaba amb una degustació de calçots amb salsa i llonganissa, cuit tot aquí mateix.

(Francesc) Els posem en context, som al Camp de Tarragona, amb un entorn determinat i un clima que afavoreix uns cultius concrets. I això és important perquè quan es va començar a conrear ceba blanca es va fer aquí i no en un altre lloc, perquè aquesta terra i aquest clima eren idonis. Ara amb productes químics es pot produir de tot a tot arreu i per això s’ha fet una indicació geogràfica protegida (IGP), perquè el calçot de la calçotada autèntica és un producte del Camp de Tarragona. Parlem d’aquesta ceba blanca que ja es produïa a la fi del segle XVIII, amb usos medicinals, i de l’evolució fins a esdevenir calçot.

(F) Xat de Benaiges va ser qui va decidir coure el calçot i posar-hi salsa, però més enllà del personatge i la llegenda, qualsevol menjar típic de tot arreu té un origen de pagès i una raó de ser. Jo em centro més a explicar la vida de pagès a la fi del segle XIX, quan es van començar a fer calçotades. Per treure les llavors de ceba s’havien de fer grillar i, com que en aquella època no arribava res ni d’Almeria ni del Marroc, a l’hivern es menjava el que hi havia, grills de ceba inclosos, i Benaiges va descobrir que cuits eren millors. Llavors el ceballot, que era la ceba d’on es treien els grills, es va calçar per tenir més part blanca i vam passar a tenir calçots.

(F)En la ruta que fem per la finca Mas Esquilatxe, que són deu hectàrees de terreny, anem a la zona de secà i hi constatem que res és casual i que la salsa és com és perquè és zona d’oliveres, d’on surt l’oli; d’ametllers, de vinya que fa sarments per coure els calçots; que hi ha horta per als alls i per als tomàquets de penjar, perquè a l’hivern no n’hi havia d’altres. La salsa és feta amb els productes que tenien a mà en aquella època a l’hivern. Al final de la ruta visitem la zona d’horta, on parlem de productes de quilòmetre zero i de temporada. Al llarg de l’any cultivo prop de 200 productes diferents, prou varietat per menjar el que toca cada temporada. Finalment arriba la part més interactiva, al camp de calçots, on la gent els ha de gaudir amb els cinc sentits, tocant-los, olorant-los, arrencant-los per veure’n les arrels, fer-se fotos si els ve de gust i acabar tastant-los en una degustació.

(F) Perquè sigui de qualitat el primer pas és que estigui fet amb una ceba blanca tardana de Lleida, que és la ceba de la que es treu el calçot, i no cap altra, i això ens ho garanteix el segell IGP. La ceba s’ha de conrear seguint el que en diem usos tradicionals i ha de tenir unes mides determinades: entre 15 i 25 centímetres de llarg i un diàmetre mínim de 2,5 centímetres perquè siguin homogenis i es coguin bé. A altres llocs de Catalunya i de l’Estat es fan calçots amb altres cebes, però el gust no és el mateix.

(G) La planta té un cicle bianual, però és cert que la calçotada no. La idea és tenir activitats agroturístiques tot l’any. Quan s’acabin els calçots vindran les faves, també volem que es visitin les oliveres en flor i a l’estiu volem fer visites nocturnes amb grups de senderisme que acabaran amb cuina en directe: productes arrencats, cuits i menjats. També volem fer un especial de Halloween, amb carbasses i tallers per als nens.

(F) O vas a grans superfícies de producció o t’especialitzes en producte de quilòmetre zero. El calçot es ven bé però cal fer-ne grans quantitats perquè sigui rendible. El que cal fer és entendre que cal exportar la dieta mediterrània arreu del món. A Catalunya som, després del Japó, el lloc on vivim més anys, deu ser per l’alimentació, basada en el que et dona la terra.