Miniòrgans per tractar malalties minoritàries
El Taulí projecta un laboratori d’òrgans fabricats ‘in vitro’ amb cèl·lules mare per oferir tractaments personalitzats
A Catalunya hi ha actualment 400.000 persones que conviuen amb una malaltia minoritària. N’hi ha 9.000 de diferents, amb afectacions neuromusculars, autoimmunes, inflamatòries, respiratòries o cognitivoconductuals de base genètica, per esmentar-ne algunes. El problema és que com que n’hi tantes i tan pocs pacients que les pateixen, acostumen a ser les grans oblidades tant de l’assistència sanitària com de la recerca. L’hospital Parc Taulí de Sabadell ja fa molts anys que treballa en el camp de les malalties minoritàries, entre les quals hi ha l’ELA, la fibrosi pulmonar o la fibrosi quística. Tant és així que fa un any el Departament de Salut el va incorporar a la primera xarxa d’atenció a les malalties minoritàries de Catalunya, juntament amb l’hospital Sant Joan de Déu i l’hospital Vall d’Hebron.
Amb aquesta posició de referència assistencial, l’hospital, que acaba de crear una unitat específica dedicada a les malalties minoritàries, vol fer un pas més i crear un laboratori de miniòrgans que permeti contribuir a la recerca de tractaments personalitzats per a les malalties minoritàries. “Sabem com es fan els miniòrgans i també tenim l’equip professional, només ens calen els recursos”, va explicar ahir la doctora Montserrat Bosque, cap del grup de recerca de malalties minoritàries del Taulí, durant la presentació de la tercera edició de la Nit de la Ciència a Sabadell, el 12 d’abril, que destinarà els beneficis a aquest ambiciós projecte.
Bosque explica que els miniòrgans ja s’estan fent i que alguns hospitals europeus ja ofereixen la possibilitat de fer-los a mida: “No són òrgans en petit, sinó un conglomerat tridimensional de cèl·lules creat in vitro a partir de cèl·lules mare que tenen la funció de l’òrgan.” El laboratori permetrà “desenvolupar-los a gran escala” i fins i tot “crear un biobanc de miniòrgans de pacients amb mutacions diferents de les que ja estan estudiant algunes farmacèutiques”.
El laboratori permetria fer recerca perquè es podria comprovar l’eficàcia d’alguns medicaments en pacients que tenen la malaltia però per un tipus de mutació no tan habitual. Bosque explica que les mutacions que es donen al Mediterrani no són les mateixes que les que es donen en els anglosaxons “perquè el medi ambient condiciona que les mutacions genètiques es manifestin d’una manera o altra”. És precisament per aquesta especificitat que és tan important l’atenció personalitzada que es pot donar a partir dels miniòrgans. Des d’aquest punt de vista, “la recerca amb miniòrgans és una revolució tant per al diagnòstic com per al tractament”, subratlla Bosque.
A banda de provar fàrmacs, els miniòrgans també poden substituir experimentació que actualment es fa en animals i avançar en les teràpies regeneratives.
