Espigues i timons

Dels números, el quatre deu ser el més anodí de tots. Ni porta sort, ni duu desgràcia, ni és màgic, ni té cap mena de connotació especial. Però, què hi voleu fer, escric aquest paper el dia 4 i avui és l'única realitat indiscutible. De manera que ens quedarem en el quatre.

A Castelló d'Empúries lliuraven fa pocs dies els seus premis més estimats –els de l'espiga i el timó, que fan referència a les dues cares del poble, el mar i la pagesia– sota la volta de la capella de l'antic convent de Santa Clara. Entre guardons d'or, argent i bronze, se'n van concedir quatre. Ho veieu? Ja tenim el quatre a primer pla. Comencem a anar ben encarrilats. L'espiga i timó d'or van ser per a dues persones relacionades amb el turisme: una a Joan Viñas Cos, que ha posat el poble al mapa gastronòmic català; l'altra, a l'amic Esteve Hugas, que ha construït un imperi de l'hostaleria a Empuriabrava, el barri marítim de la població. Quan l'Esteve va parlar, va fer memòria de la seva arribada –com a secretari d'un dels promotors de la marina– fa exactament 44 anys (el quatre torna a jugar) i recordà les primers persones que va conèixer: els quatre empleats de l'Ajuntament. Quatre, 4 noms que no ha oblidat. L'Esteve és de Pont Major i n'està orgullós. Quan vaig publicar un conte de Nadal que transcorria –resseguint els records de l'amic perdut, el pintor Vila i Fàbrega– a Pont Major, l'Esteve, emocionat, em proposà seriosament que escrivís la història del seu barri gironí. De moment les circumstàncies no han encarrilat els meus papers per aquest camí, i em sap greu. Però deixem aquesta digressió, que no fa al cas. Si tenim sort, hi ha més dies que llonganisses...

Tornant a Castelló. D'aquells 4 empleats municipals s'ha passat, si no m'enganyo, als quasi 400 actuals –ara no me'n discutiu un o dos, si és que no vaig errat. I aquell secretari del promotor es va independitzar i construí un complex hoteler i residencial que allotja en un any més de 40.000 turistes. Ja aneu comptabilitzant els quatres que surten en aquesta petita crònica?

L'esforç de l'Esteve Hugas s'ha afegit al de tants veïns i sobrevinguts que han transformat la costa gironina, d'una punta a l'altra, per bé i per mal. De la vella agricultura i les escapades a mar s'ha passat decididament a la indústria del turisme i al comerç, amb l'evident transformació econòmica del país. Ara ja tenim clar que es va abusar de la construcció, que en alguns casos es va malmetre el paisatge –la mare dels ous– per aconseguir un guany immediat espectacular. Pel que conec de l'Esteve, puc dir que ha mirat de ser sempre molt respectuós amb la terra que trepitjava. Per això la Generalitat li va premiar també la seva tasca amb la medalla al mèrit turístic.