“Volem portar la música als nens i nenes sirians refugiats al Líban”

L’associació va néixer a Calders i treballàvem a àmbit del Moianès. Jo tenia ganes de fer alguna cosa a àmbit social quan va venir la gran crisi, que encara no ha acabat. Vaig ajuntar un grup de voluntaris i vam començar a recollir aliments, joguines per Nadal... Vam néixer com a grup el 2012 i el 2014 vam formalitzar l’entitat. Per què? Perquè per mi allò era poc. Volíem fer més coses. Vèiem situacions de precarietat laboral i social i amb l’ATAP el que volíem era donar servei i donar feina. És el que fem.

Vaig conèixer en Joan Babeli, que és un sirià que fa més de trenta anys que viu a Catalunya. Ell, que ja havia fet passos amb el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, em va dir que buscava una entitat per portar la música als nens i nenes refugiats de Síria. Aquesta és la idea bàsica. Ens vam posar a treballar, a desenvolupar el projecte, demanant assessorament... Així va néixer el projecte, entre en Joan Babeli, l’ATAP i el Col·legi d’Advocats de Manresa. Li donem el nom de Caravana Musical per la Pau i el lema que l’acompanya és “que la música soni més fort que les armes”.

Va ser en Joan Babeli qui va plantejar que li agradaria fer una caravana i anar recorrent París, Berlín... Però estem parlant d’un projecte que implicava molta gent. Nosaltres som petits i calia fer una cosa més petita. El que farem és portar instruments de música, professors de música i muntar tallers i aules de música als camps de refugiats.

Quan vam començar a treballar vam presentar el projecte al Consell de l’Advocacia Catalana, que també formen part de l’organització perquè volem el màxim de transparència. Ells van ser qui ens van recomanar centrar el projecte al Líban. Vam detectar que al Líban no hi ha camps de refugiats pròpiament dits perquè al Líban els refugiats conviuen amb la població local. Els nens van a l’escola, però els locals hi van al matí i els refugiats hi van a la tarda. Hi vam veure una oportunitat per crear un eix d’unió i muntar tallers i aules tant per als infants libanesos com per als infants refugiats de Síria. Aquesta idea encara ens va engrescar més.

Ho farem en tres fases i ara estem a la fase inicial. La primera és la recollida d’instruments i recaptació econòmica per poder tirar endavant el projecte, la segona és la recerca de voluntaris i la tramesa d’instruments i voluntaris al Líban, mentre que la tercera fase és que d’aquí a tres anys un grup de nens que hagin participat a les aules de música vinguin a fer un concert a Barcelona, juntament amb altres artistes. Volem que es vegi el resultat. A més, volem que el projecte no tingui fi. Volem que l’aula tingui continuïtat i iniciar el projecte en altres indrets com ara Macedònia, Jordània o Egipte, no ho sé...

Sí, bé... hem començat amb el tema dels refugiats sirians perquè la idea surt d’un sirià. Després veurem... És clar ell ha viscut allà. És el nostre emissari. És important que ja tenim un conveni amb una entitat d’allà que es diu Socors Populars Libanesos, que aportarà professors voluntaris i instruments i faran un control del projecte in situ. A més nosaltres enviarem coordinadors, és clar, per ajudar els voluntaris.

Volem fer una prova pilot aquest estiu. I la idea és a final d’any muntar ja les aules.

El concert es fa per recaptar fons. De fet ja hem fet algunes accions a Artés, Calders, Sallent i Balsareny. Però ara és un acte més gran per donar-nos a conèixer i fer créixer aquest projecte. Tots els artistes que hi participen ho fan de manera totalment altruista. El que fem és muntar actes a cost zero perquè tota la recaptació sigui destinada al projecte, en benefici dels nens i nenes refugiats al Líban.

És un concert intercultural on es podran veure diferents artistes de diferents cultures que fan música del món. El presentador serà Jordi Pesarrodona, un presentador mediàtic i un històric de Pallassos sense Fronteres.

Sí, estem en contacte amb els conservatoris i les escoles de música per trobar gent que pugui fer classes allà. Necessitem gent que vingui el temps que pugui. Si són 15 dies de vacances perfecte. Com més voluntaris més bé funcionarà. Necessitem fons per mantenir els voluntaris durant l’estada allà, per reparar instruments que es puguin espatllar...