“L’objectiu ara és consolidar el futbol base femení i continuar creixent”

Des de petites, anàvem juntes a l’escola bressol.

Alexandra: jo vaig jugar quatre anys a futbol sala, a l’equip de l’escola. L’Ainhoa també, però durant tres anys.

El meu germà, que té 12 anys, juga aquí i venia a veure els partits. És un esport que m’agrada i volia provar-ho. Vaig començar en el benjamí masculí i era l’única nena.

Sí, l’Ainhoa em va dir: “Escolta, m’he apuntat a la Uni, vols venir-ho a provar amb mi?” I jo li vaig contestar que havia de demanar permís als pares.

Que vindríem un dia a provar-ho i que si m’entrenava molt bé, molt bé, m’hi apuntarien.

Sí, ja ho veus. Si soc aquí és perquè em vaig entrenar molt bé.

Ainhoa: No ens passaven la pilota i, quan marcaven un gol, ho celebraven entre ells i ens deixaven al marge. També és veritat que no ens coneixíem gaire.

Alexandra: I que estan en l’edat del pollo! [riuen].

Ainhoa: Ens vam entrenar amb ells dos o tres cops només. De seguida es va fer l’equip femení.

Alexandra: Quan arriba una determinada edat els nens comencen a tenir una mica més de força que les nenes. Xuten més fort i corren més ràpid. En un equip femení totes som iguals.

Ainhoa: Amb les nostres companyes tenim bona relació i ens ho passem bé. Quan és l’aniversari d’alguna de les nenes de l’equip el celebrem juntes aquí, al bar del camp.

Perquè és un esport i és sa. A més, és divertit.

Alexandra: Som les últimes, però depèn de com t’ho miris. Si li dones la volta, som les primeres.

Ainhoa: El més important és jugar, divertir-se i aprendre.

Alexandra: Al principi, de deu en amunt en cada partit. Ara hem començat a agafar ritme i ja no ens marquen tants gols. Saps què ens va passar?

Alexandra: Que quan vam començar ens va tocar jugar contra els equips de la part baixa de la classificació i ara estem jugant contra les més bones. Ens foten unes pallisses... [riuen].

Ainhoa: A més, fins fa poc no teníem portera. Va venir al gener, va ser el nostre regal de Reis.

Alexandra: A mi m’agradaria jugar al Barça i també entrenar altres persones, per poder-los ensenyar tot el que sé.

Ainhoa: A mi també. Jo preferiria jugar al Madrid, però m’ha dit el meu pare que si és al Barça tampoc no passa res.

No, no hi havia base, només teníem un equip femení amateur. Elles es van incorporar a finals de maig de l’any passat i, aprofitant-ho, em vaig asseure amb el president i vam decidir intentar crear un equip de nenes de la seva edat. Amb aquest objectiu, durant tot el mes de juny vam fer portes obertes. Ens vam trobar que cada dia apareixien més nenes i de totes les edats.

Si tenim en compte l’amateur, en tenim sis. Som entre 85 i 90 noies i encara en continuen venint. Amb les portes obertes vam aconseguir fer tres equips: el d’iniciació, el benjamí-aleví –on juguen l’Ainhoa i l’Alexandra– i l’infantil-cadet. El juvenil-cadet va aparèixer al juliol i, en aquest cas, era un equip ja format procedent del Prat. Els pares d’una de les noies treballen al bar de la Unificación Bellvitge i van decidir venir a jugar aquí en bloc. Per al club va ser rodó perquè així cobrim totes les categories, des dels 5 anys fins a l’amateur. A l’octubre vam crear un altre amateur, en aquest cas de futbol 7, on hi jugo jo. Pel que fa al futbol base, ara mateix som un referent a l’Hospitalet, on fa falta potenciar el futbol femení.

Crec que els prejudicis a poc a poc van quedant enrere i als pares ja no els sembla estrany que una nena pugui jugar a futbol. Jo entreno un prebenjamí masculí i cada setmana juguem contra equips masculins on hi ha alguna nena. És cert, però, que encara està molt estipulat que el futbol és un esport de nois.

Vaig començar tard, amb 13 anys. Tot això no existia i havies d’anar directament a la categoria amateur. Hi havia poques noies que juguessin a futbol i era complicat. Ara una nena de 8 o 9 anys pot practicar-lo en un equip femení gairebé en qualsevol club i és una cosa molt normal. De fet, a la majoria dels nens ja no els resulta estrany veure una nena jugant a futbol. Abans sí, i a l’escola havies d’aguantar moltes coses. Si jugaves a futbol ja eres un marimacho. Avui dia encara hi ha ments molt tancades, però crec que s’ha evolucionat moltíssim i a un pas molt ràpid.

L’objectiu ara és consolidar el futbol base femení, paral·lelament al masculí, i continuar creixent. Més enllà d’una qüestió d’igualtat, es tracta de donar a les noies l’oportunitat de practicar l’esport que els agrada.