“Una costellada s’ha convertit en un esdeveniment professional”

És espectacular. Vam haver de restringir la inscripció de pilots perquè tenim limitacions d’espai. No podem posar 300 pilots allí dins, tot i que els tindríem, segur, perquè l’interès per venir és gran.

Vam obrir inscripcions un dilluns a les dotze del migdia i a les dotze i onze minuts ja vam haver de tancar perquè teníem 151 inscrits, el màxim que podem assumir. I un 50% dels que s’hi han inscrit venen de fora de Catalunya. Estem molt contents perquè tot això va començar en una xerrada de cafè.

Va començar essent un experiment perquè ens vam adonar que els drons generaven interès i hem acabat organitzant una carrera de drons amb totes les de la llei. I, de fet, no és només una cursa, sinó que oferim formació, expositors i simuladors. L’oferta s’ha anat ampliant.

Són coses diferents. De la Mollerussa Lan Party n’hem fet deu edicions i està bastant consolidada. Hi venen 650 persones i som la cita d’aquesta mena més important de Catalunya, i estem entre les tres o quatre més grans de l’Estat. La primera vegada que vam introduir-hi els drons vam intentar fer coincidir els dos esdeveniments de manera paral·lela, però de seguida ens vam adonar que no funcionava, els drons requereixen tot el pavelló. Va començar com una costellada i s’ha convertit en un esdeveniment professional. Ja ens diuen que Mollerussa és la Meca del drons.

En absolut. Aquí no es para. És una de els característiques del format Party. Divendres a la tarda van arribant els pilots i es fan les acreditacions. Els fem la presentació del circuit i, en comunitat, s’enllesteixen els últims retocs i detalls. El vol s’obre a les dotze de la nit i, llevat de les hores que estan marcades com a classificació o cursa, el circuit queda obert per a vol lliure.

Per diumenge a les dotze del migdia. S’enfrontaran entre si els sis millors classificats.

Volem que el públic que vingui tingui diversos al·licients. El circuit indoor té unes limitacions, però hi ha una recta llarga on el dron es posa a una velocitat d’entre 120 i 140 quilòmetres per hora. És espectacular venir-ho a veure. Hem instal·lat un sistema de vídeo per poder seguir la cursa com si fos una cursa de motos. Tot plegat s’està professionalitzant. És el primer cop que la Federació Aèria Catalana hi col·labora perquè hi ha la intenció de fer un calendari de curses d’àmbit català.

De cap manera, això està prohibidíssim. Hi ha molta desinformació. No es pot volar a menys de 500 metres d’un nucli urbà i només poden fer volar un dron els majors de divuit anys que tenen un carnet d’operador de dron. Si tu et compres un dron i el fas volar al jardí de casa teva potser no et passa res, però et pot passar. Els que s’hi dediquen de manera seriosa saben que hi ha unes restriccions i que si les incompleixen s’arrisquen a una multa i a la retirada de la llicència. Per això valoren poder venir a un lloc on no se’ls posa cap restricció de vol i on, a més, hi ha sistemes de seguretat que els garanteixen que en cas que xoquin amb alguna cosa no hi ha perill. Amb un dron descontrolat pots fer molt mal.

I evoluciona constantment. Ara la principal limitació són les bateries. L’autonomia d’un dron estàndard que pot valdre entre 800 i 1.000 euros dura vint minuts.